L’accés al Patrimoni és un dret!
Avui, la sensibilitat social envers la discapacitat és molt major respecte a èpoques passades. Tant és així, que sovint es modifiquen normatives i lleis, o se’n creen de noves, perquè s’entén que l’impediment de l’accés a activitats, espais o coneixements en general per part de les persones amb discapacitat, vulnera els seus drets i, per tant, és inadmissible en una societat com la d’avui que això passi.
Tant és així que l’accés l’hem de garantir també a totes aquelles persones que viuen a casa nostra i també a totes aquelles que ens volen visitar. Per això la Comissió Europea promou el turisme accessible i sense barreres. Detalla que «les persones amb discapacitat tenen dret a accedir a les activitats i els serveis turístics en igualtat de condicions», cosa que forma part de l’article 30 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides (ONU).
Així doncs, la sensibilitat ens ha de fer replantejar segurament l’accés a molts llocs, ja siguin espais, però també a la informació que aquests ofereixen, com ara llenguatge per a persones invidents, per posar un exemple.
La realitat de Tarragona és que tenim un patrimoni històric de gran valor, cal no oblidar que el proper 2025 celebrarem els 25 anys de la declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, i això ens ha de fer reflexionar sobre l’accessibilitat en els nostres monuments més emblemàtics.
El passat dimecres 31 de gener, Tarragona va acollir el congrés «Accessibilitat a les ciutats patrimoni de la humanitat», coorganitzat pel Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE) i l’Ajuntament de Tarragona amb el suport del Ministeri de Cultura i la Fundación ACS. Durant el congrés moltes van ser les ponències que ens van mostrar intervencions fetes al patrimoni per a permetre’n l’accessibilitat.
Un dels casos, per posar un exemple i també pel seu reconeixement, va ser la muralla d’Àvila, a la qual han habilitat (el tram conegut com La Puerta del Puente, d’aproximadament 100 metres de longitud) perquè es pugui accedir en cadira de rodes mitjançant una rampa. Per tant, es pot intervenir en el patrimoni, cal veure com.
De fet, aquest tipus d’intervencions estan recollides a la 5 Convenció de l’ONU. 2006: «Per 'ajustos raonables' s’entenen les modificacions i adaptacions necessàries i adequades que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requereixin en un cas particular, per garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i llibertats fonamental».
Davant de tot el que hem dit fins ara, com pot ser que el Passeig Arqueològic de Tarragona no sigui accessible? Fa unes setmanes, i segurament no deu haver estat l’única vegada, un grup escolar no va accedir al recinte per voluntat pròpia, si la seva companya que anava en cadira de rodes no hi podia accedir, la resta tampoc.
El gest els honora, però a nosaltres ens fa treure els colors. És per això, que després de consultar tècnics, arquitectes i especialistes en patrimoni, creiem que col·locar un joc de rampes (elements temporals desmuntables que no cal que siguin fixes i que, per tant, no afectin l’estructura del monument) permetria l’accés al monument. Una operació que no afectaria el patrimoni, de cost assumible i que seria una bona manera de celebrar aquest 25è aniversari.
