Cambrils: un any perdut

El filòsof alemany Arthur Schopenhauer va dir que “cap vent és favorable per a qui no sap a quin port vol arribar”. I el refranyer català diu que «el temps és com la mula, mai recula». La combinació dels dos aforismes ens dona el diagnòstic del que ha fet l’equip de govern quan ja ha consumit la quarta part del mandat: Cambrils ha perdut un any sense saber, encara, on vol anar i tot el que no s’ha fet ja és impossible de recuperar.

Que això passaria ho vam denunciar, des del NMC, en la mateixa sessió d’investidura: arribar a l’alcaldia al preu que sigui, pactant amb qui sigui i traint la voluntat majoritària dels cambrilencs i cambrilenques, havia de tenir males conseqüències. A dia d’avui, Cambrils està pitjor que fa un any. Cada dia ho constato quan parlo amb moltes persones que m’ho diuen amb una gran pena. Tenim un govern municipal sense nord, que no té clar ni el com ni el què vol fer. 

Patim un govern municipal que en comptes de liderar i portar la iniciativa, amb prou feines dona resposta als serveis més bàsics. Tenim un govern feble, tenim un govern frívol (més pendent de fer-se fotografies rient i abraçant-se que de treballar amb responsabilitat) i tenim un govern fracassat amb un alcalde de conveniència al capdavant, vigilat i qüestionat en privat pels seus propis socis de govern, més pendents de l’obediència deguda a les seves cúpules barcelonines que de resoldre els problemes reals dels cambrilencs i cambrilenques. 

En resum, tenim un govern sense estratègia que ha de pagar una empresa externa per tenir un Pla d’Acció Municipal (PAM); un govern que va en contra dels veïns de Vilafortuny imposant una recollida porta a porta absurda; que enganya prometent obres com les del Teatre Auditori que no veiem per enlloc; un govern que ens castiga augmentant-nos les taxes i impostos de manera desproporcionada; un govern que no està present en els grans debats del territori, com per exemple el tramvia; i un govern que ha convertit Cambrils en l’escenari del seu particular ‘Juego de Tronos’ en el que els quatre partits es vigilen i miren de reüll, tal i com va constatar l’únic membre d’En Comú Podem.

Per frenar tot aquest desordre, estem els sis regidors i regidores del NMC, els que vam guanyar les eleccions a les urnes que és on la ciutadania dona el seu veredicte democràtic. Els pactes espuris i de despatxos a mitja nit, en el que els vells partits en són especialistes, és l’últim recurs que tenen els perdedors per capgirar la voluntat popular. I això és el que aquests partits obsolets i acabats van fer a Cambrils després de les darreres eleccions.

En tot cas, el compromís del grup del NMC és més fort que mai. Nosaltres estem i estarem sempre al costat de tots els cambrilencs i cambrilenques, perquè nosaltres ni som sectaris ni obeïm consignes ni directrius de cap cúpula barcelonina. No crec que els partits que formen el govern s’atreveixin a dir el mateix.

La nostra feina principal es centra en controlar l’acció de govern, auditar-ne els resultats i fer propostes que siguin útils pel dia a dia de tothom que té el seu projecte de vida personal, familiar, professional o empresarial al nostre municipi. Nosaltres senyalem objectius, fixem prioritats, escoltem i respectem tothom i donem les respostes que estan al nostre abast. Després està el govern Clua que, de moment, es fa fotografies, penja imatges surrealistes a les xarxes socials municipals, periòdicament anuncia la última ocurrència que li ha vingut al cap, i poca cosa més. 

Ans tot el contrari, nosaltres continuarem treballant per fer possible el ‘Cambrils que funcioni’, posant especial èmfasi en la seguretat, el civisme, la neteja, la mobilitat, el medi ambient i la qualitat de les infraestructures.

Nosaltres seguirem treballant i ho farem amb voluntat de col·laboració, com hem demostrat des de l’endemà del mateix dia 7 de juliol de l’any passat, però també construint una majoria sòlida que impedeixi, d’aquí a menys de tres anys, un altre pacte anti-NMC, que també és anti-Cambrils.