Les 37,5 hores no són ajornables

La negociació sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores va camí de convertir-se en un dels culebrots de l’estiu. Primer, per la negativa de les patronals d’asseure’s a la taula i en les últimes hores perquè sembla que finalment el Govern cedirà i renuncia a materialitzar la mesura a començaments de 2025 tal com havia promès, sinó al llarg de l’any que ve, especialment en el cas dels sectors que tenen més dificultats per adoptar aquest canvi de paradigma.

Aquest ajornament per aplicar la que, recordem, és una de les promeses estrella d’aquesta legislatura és una concessió que els sindicats no podem acceptar. Perquè ja anem tard. Només cal donar un cop d’ull als països més avançats que ens envolten per constatar-ho. França té establertes les 35 hores des de fa més de 20 anys. Alemanya, Països Baixos, Dinamarca, Àustria, Finlàndia, Bèlgica, Suïssa, Irlanda o Noruega son exemples també de consolidació en aquesta jornada setmanal al voltant de les 35 hores.

 

Fins i tot el Regne Unit, paradigma d’Estat lliberal poc propens a les concessions als treballadors, es mou al voltant de les 37 hores i segur que amb el nou govern laborista reobrirà el debat. A l’altre extrem tenim altres països com Sèrbia, Portugal, Grècia, Eslovènia o Polònia, per sobre de les 40 hores. Urgeix, per tant, decidir a quina lliga volem jugar. Però cal superar el vell paradigma empresarial que menys hores a la feina significa pèrdua de producció i competitivitat. 

Les economies més pròsperes posen el focus en la creació de valor, i per aconseguir aquest objectiu els factors no son aquestes 2,5 hores que es volen reduir, sinó la formació, els incentius, el benestar laboral i les polítiques de conciliació. Cal fer molta pedagogia sobre què suposa aquest nou model per vèncer les resistències que s’han activat des del moment en què el Govern va anunciar la mesura. 

Una de les estratègies hauria de ser la d’aprofitar aquest moment per implementar mesures reals que afavoreixin la productivitat, que de fet és una de les permanents reclamacions dels empresaris. Com tantes coses, un increment de la productivitat no caurà del cel i, en el context actual, tindria tot el sentit exigir a l’Administració un pla de xoc dotat de recursos per aconseguir aquest objectiu.

 

Aquest seria el camí correcte i no pas el de l’ajornament. Els sindicats hem de ser ferms en la consecució d’aquest objectiu social, perquè fer passos enrere enviaria un missatge de debilitat. Com tampoc podem flaquejar en dos derivades pernicioses de la reducció de jornada: el dret dels treballadors a la desconnexió digital ni l’increment (i concentració) de les hores extra, confirmat per l’últim estudi del portal Infojobs.

 

La reducció de jornada no pot comportar més invasió telemàtica als treballadors en les seves hores i dies de descans ni provocar l’abús de les hores extra com a recurs per cobrir les necessitats. I això perquè l’objectiu de la reducció de jornada és doble: una millor conciliació de la vida personal dels treballadors però, també, repartir el treball. No oblidem que continuem tenint una de les taxes d’atur més altres del món desenvolupat del que se suposa que formem part.