Les relacions perilloses

Quan Choderlos de Laclos va escriure «Les Liaisons dangereuses» segur que va triar el títol amb cura. La novel·la romàntica eròtica del segle XVIII va ser traduïda sota els Pirineus com «Las amistades peligrosas» que no és exactament el mateix. Les amistats tenen un component de compromís personal altra que les simples relacions o «lligams». Josep Pla ja distingeix entre amics, coneguts i saludats. Les relacions no tenen per què comportar res més que unes de proximitat en l’espai o el temps. 

Que siguin perilloses pot dependre de la mateixa natura de les relacions, com es descriu a la novel·la, o la natura d’un dels elements de la relació que sigui essencialment perillós. Tal són les mercaderies perilloses que es transporten al nostre entorn i, com tals, són identificades als mateixos mitjans de transport, camions, vagons de tren o dipòsits amb diferents iconogrames i documentació.

Les dissortades manifestacions de Carles Juárez, Director del Sector Ferroviari del ministeri de Transport de què les mercaderies perilloses eren «una leyenda urbana» just coincidiren en el temps amb el descarrilament i tremend incendi d’un tren de mercaderies de la CPKC (Canadian Pacific Kansas City) a North Dakota, als Estats Units. Cert que lluny, que no causà víctimes per què va tenir lloc a una àrea d’aiguamolls, i a les 3 de la matinada, però segur que el tren va sortir d’un polígon industrial químic i que portava amoníac, metà i sofre.

Vull dir que els accidents passen. I aquí encara tenim la memòria dels Alfacs i els més de dos-cents morts. I de l’accident d’IQUOXE. La «leyenda urbana» ocupa 1,047 pàgines del BOE en forma del RID, Reglamento del Transporte de mercancias peligrosas, en la seva edició de 2023 (https://www.boe.es/boe/dias/2023/06/02/pdfs/BOE-A-2023-13090.pdf), que dubto que el senyor Juárez hagi llegit.

Tampoc l’hauran llegit Vanessa Climent o Eugeni Sedano, portaveus de «Mercaderies per l’interior», ni els hi cal. N’hi ha prou amb veure els convois a l’estació de Tarragona, degudament identificats amb els símbols de perillositat corresponents, fent maniobres de canvi de sentit que, si la connexió amb el port fos més normal, no caldrien. 

Per a que passin aquest convois cap a Europa estan construint l’esguerro enginyeril del «tercer fil» per adaptar l’ample de via al que és estàndard al continent. La construcció d’aquest invent és el que determina les obres del túnel de Roda que deixarà sense comunicació amb Barcelona la pròxima tardor ves a saber quant de temps.

Les relacions perilloses són les que mantenim els ciutadans de l’àrea de Tarragona i que compartim amb tots els habitants dels municipis de la costa relligats per les vies ferroviàries. El pas de combois amb continguts de substàncies i elements amb potencial destructiu és quelcom totalment rebutjable. I innecessari si es consideren les alternatives. Es tracta d’allunyar els riscos dels nuclis de població sobre els que qualsevol incidència, per petita que sigui, és susceptible de causar víctimes i nombroses.

Les relacions amb la indústria química té uns riscos. Però els primers interessats en la seguretat són les mateixes empreses, que dediquen esforços a què el seu material de transport de mercaderies potencialment perilloses compleixi totes les mesures contemplades no només en el BOE, sinó en la regulació europea de la qual el RID dimana. 

Els habitants d’aquesta part del país mantenim aquesta relació de la millor manera possible. Però la utilització d’una línia de ferrocarril que travessa municipis, càmpings i platges innecessàriament és una gran imprudència. Tant més amb un invent inestable com és el tercer fil al qual sembla que s’haurà de sumar el risc de combois de més 800 metres i un considerable pes. És un perill innecessari, inadequat i incuriós, amb el que no volem mantenir cap relació perillosa.