Gaudí i Ana María Férrin
Recentment, he estat llegint el llibre d’Ana Maria Férrin titulat Gaudí de piedra y fuego (Jaraquemada Ed.) que està estructurat en quatre parts: Josep Maria Bocabella, Antonio Gaudí, Obras i la Sagrada Família. El primer capítol de la segona part porta per títol ‘¿Reus o Riudoms?’ L’autora escriu «ha quedado una cierta nebulosa sobre el lugar exacto de su nacimiento». Sa mare de Reus i el pare de Riudoms, on tenien el ‘Mas de la Calderera’ i el malaltís Gaudí (1852-1926) passà llargues temporades de repòs i vacances.
Els anys 60, un grup de defensors, liderats per l’advocat Josep Maria Guix Sugrañes, oferien un milió de pessetes, si algú presentava proves irrefutables de què Gaudí havia nascut a Riudoms. El 1870 es va crear el Registre Civil, on consta: «Dia veintiseis. En las fuentes bautismales de la Parroquia de S. Pedro Apostol de Reus, por mi, Josep Casas... ha sido solemnemente bautizado Antón, Placid, Guillem, nacido ayer... hijo de Francisco Gaudí de Riudoms y Antonia Cornet de Reus...»
Sempre que Gaudí o els seus familiars escriviren sobre la seva filiació, invariablement posaven ‘reusense’ o ‘de Reus’. Així ho feien en la seva confirmació, al sol·licitar la matrícula escolar i a l’Escola d’Arquitectura o en la documentació per el servei militar. Una demanda judicial també lo identifica com ‘natural de Reus’. Totes les peticions de permisos d’obres que va redactar portaven l’afegitó ‘A. Gaudí, de Reus’.
Férrin ens recorda l’amistat que va tindre amb els reusencs Eduard Toda i Josep Ribera. Toda va escriure l’any 1929 a la revista ‘Tivissa’ que «Gaudí fue el último en dejar nuestro pueblo nativo». Gaudí va viure l’amarg episodi l’any 1903 quan va oferir el seu projecte, acompanyat dels arquitectes reusencs Domènec Sugrañes i Joan Rubió, a la Junta del Santuari de Misericòrdia, que va ser desestimat per ser «...tan grandioso, monumental y caro...» Gaudí va dir: «Vámonos de aquí que en nuestro pueblo no nos quieren. Ni los planos, ni la maqueta, ni la dirección. Y eso que hasta les traíamos el dinero».
Hi ha testimonis del mateix Gaudí dient que era de Riudoms, Va donar una parcel·la per instal·lar un camp de futbol, una comissió va anar per agrair-li i els hi va dir «...Yo, por mi pueblo todo». Però el principal valedor de l’origen riudomenc de Gaudí va ser l’arquitecte Joan Bergós, que més d’una dècada el va visitar al seu taller de la Sagrada Família. L’any 1953, Bergós va escriure el llibre Gaudí, el hombre y la obra, on per primera vegada se citava a Gaudí com fill de Riudoms. Però el 16 de juliol de 1926, Bergós signava un article a ‘La Paraula Cristiana’ on podem llegir: «N’Antoni Gaudí, de cognoms catalaníssims, tenia en traspassar 72 anys. Fill del Camp de Tarragona, de Reus, passà llargues temporades a un poblet proper, anomenat Riudoms». El 26 de juliol de 1954, Bergós davant del notari Ramón Maria Roca Sastre assegurava que «Por habérselo oído repetidamente al señor Gaudí, el lugar de nacimiento de éste fue el municipio de Riudoms...». Tot aquest episodi té forces llacunes.
Ana María Férrin finalitza aquest capítol amb el següent paràgraf: «Ninguna mujer en su sano juicio, viviendo en una calle principal de una ciudad tan avanzada como era Reus en el siglo XIX, se trasladaría expresamente a dar a luz en carro... hasta una barraca... Y más siendo el quinto parto de una mujer que había perdido varios hijos». L’autora acaba «Pero tal y como él lo quiso por siempre estaran unidos los tres nombres, Gaudí Reus y Riudoms».