Un any d’alliberaments

El poder, els poders, exerceixen el seu control sobre la gent limitant les llibertats en general i, més concretament, la llibertat individual. Quan algú no els agrada, el foten a la presó. I moltes vegades sense que hi hagi un procés judicial en marxa que tingui les mínimes garanties de justícia, equanimitat i moderació. En general, allò de «in dubio pro reo»: en cas de dubte actuar a favor de l’acusat, s’oblida.

Aquests darrers temps, però, hem vist l’alliberament d’un seguit de persones, de notorietat diversa. Fruit d’acords extrajudicials i de negociacions bastant secretes, han recuperat els seus drets més elementals, especialment el de la llibertat.

Els més recents han estat els que per un intercanvi entre els grans poders: els Estats Units i Rússia, han estat alliberats. Això no succeïa des dels temps de la guerra freda, guerra perllongada i infame, però que permetia fenòmens com l’intercanvi d’espies presoners. Tots recordem les imatges de pel·lícules de matinades fredes, al checkpoint Charlie sota la porta de Brandenburg entre els dos Berlins. Individus no identificables, amb sombrero calat fins als ulls i el coll de la gavardina aixecat, sota la vigilància dels vopos a un costat i la Policia Militar americana, amb casc blanc i braçalet MP, per l’altre, que amb passes comptades es creuaven sense mirar-se.

Steven Spielberg les va millorar totes amb el seu aclamat film «El pont dels espies», tot recordant l’intercanvi el 1957 del pilot de l’avió espia U-2 Gary Powers, pel conegut i identificat espia rus Rudolf Abel, empresonat als Estats Units. Un cop més Tom Hanks ofereix una magistral interpretació de l’advocat americà negociador, amb l’escena final sobre un pont a Potsdam, amb vopos i PM’s sota els focus vigilants. L’Òscar, però, li donaren a Mark Rylance que feia de Rudolf Abel.

Entre els alliberats al recent intercanvi figura Pablo González, periodista empresonat a Polònia acusat d’espionatge a favor de la Federació Russa. Un pres dos anys sense judici a un país de la gran defensora dels drets humans Unió Europea. Gran escàndol que sembla oblidar l’expresident del Barça Sandro Rossell, igualment empresonat sense judici i sense proves més de dos anys a un altre conegut país catòlic de la UE.

Que Pablo González hagi estat inclòs en la llista d’intercanviats per part de Rússia no deixa de ser un reconeixement de les seves activitats, oi?.

Un altre alliberat notori ha estat Julian Assange, fundador i editor de WikiLeaks, una organització que publica documents confidencials, notablement dels Estats Units. Després d’un llarguíssim procés per esquivar els seus perseguidors i també un llarg empresonament a la Gran Bretanya. Catorze anys d’aventura van concloure amb una vista davant d’una jutgessa a la remotíssima illa de Saipan, a l’arxipèlag de les Marianes, al mig de l’oceà Pacífic, estació prèvia al seu retorn a la seva nadiua Austràlia.

Tot plegat ens alegrem que els bons oficis dels professionals de l’advocació i la negociació, notablement Gonzalo Boye i el seu equip, hagin produït un efecte ben desitjable, com és l’alliberament d’empresonats.

No hem vist encara l’alliberament de tots els israelis segrestats per Hamàs el 7 d’octubre passat i mantinguts com a ostatges, que han motivat l’absolutament desproporcionada reacció de l’estat israelià.

Ni tampoc la retirada de les ordres de detenció del President Puigdemont, en un exili què és una altra forma de limitar la seva llibertat.

No perdem les esperances.