Afers exteriors

El ministre d’Afers Exteriors espanyol diu que quan està fora d’Espanya ningú li pregunta per Catalunya o pel president Puigdemont. La meva germana, de viatge pel nord de Finlàndia, es va trobar amb uns buscadors d’or, probablement l’únic jaciment d’or en tota Europa que li preguntaren com estava a la qüestió de la independència de Catalunya.

Òbviament, el ministre d’Afers Exteriors procura relacionar-se amb gent que no li vagi a preguntar per Catalunya, perquè ves quin compromís. El ministre d’afers exteriors és un imbècil. Baixet.

La meva germana és possible que sigui una extravagant amb el sentit literal: «vagant» i «extra» perquè poca gent estiueja a Lapònia i menys es troba en buscadors d’or. Excepte que la meva germana no té pell pròpia i suporta molt malament la calor i per això passa els estius a l’Àrtic. Resulta que la principal industrial d’extracció d’or al continent es diu Agnico Eagle. Obtenen més de 700 quilos d’or cada any per valor de 2100 MEUR, i els seus enginyers són gent il·lustrada que llegeix diaris, no com els amics del ministre d’Afers Exteriors.

També és cert que els finlandesos són molt seus i els interessa tot, però jo estic segur que hi ha moltíssims europeus que saben qui és Carles Puigdemont i molt poquets que coneixen el nom del ministre d’Afers Exteriors espanyol. Jo sóc un dels que no ho sap.

La carcunda espanyola, com ja s’ha dit, menysprea tot el que desconeix.

Ens esperen uns quants mesos, potser anys, de suportar l’espanyolisme opressiu amb el govern socialista català. Per cert jo no tinc cap dubte que siguin catalans. Aquí tenim fins i tot un nom per això: botifler. I és que la història és llarga i hi ha hagut temps per a tot.

Acabo de veure un mapa d’Europa de 1645, l’any que es va firmar, després d’una d’aquelles guerres llarguíssimes europees, la dels 30 anys crec, el tractat de Westfalia. Al mapa s’aprecia la distribució de les nacions europees. Algú es va molestar en ressenyar en roig els límits de l’Imperi germànic comprenent tots els petits landers i principats. A la península Ibèrica queda ben delimitats tres països o nacions: Portugal, Castella i Catalunya. Després, el Conde Duque de Olivares don Gaspar Guzmán de Pimentel, va tenir a bé passar-se pels collons el tractat i tornar a invadir Catalunya de bell nou i continuar la dominació oprobiosa. El terme botifler es va assignar als partidaris del Borbó a la següent guerra, seixanta anys després, per la beauté fleur de la flor de lis dels borbonistes. I així estem..

Segur que el ministre d’Afers Exteriors haurà vist, com que segur que ha estudiat història, que les oposicions de la carrera diplomàtica són molt exigents, algun mapa paregut si no aquest mateix. Però no crec que l’hagi importat gaire. Un antecessor seu, dels governs Rajoy, el valencià García Margallo fou encarregat intervenir en les converses amb els partits catalans durant el prucés. Que això servís per entendre que Catalunya era un «afer exterior» no deixa de ser un reconeixement de la realitat. La raó era perquè tenia un bon coneixement del tema de Catalunya. Tal cosa fou tan certa que se li va escapar anunciar que la segona quinzena d’agost del 2017 passarien coses a Catalunya. I efectivament el que es va produir van ser els atemptats terroristes de les Rambles i Cambrils.

Tot plegat per que no hi hagués gaire dubte de qui els havia organitzat.

I és que hi ha ministres d’Afers Exteriors per gaire be qualsevol cosa.