AP7 - Una trampa mortal?

No és la primera vegada que la AP7 es col·lapsa 6 hores o més. Fa molts anys, a l’autopista hi havia un espai central de terra que permetia resoldre situacions de sinistres. Amb els anys han augmentat els vehicles, els carrils i el col·lapse és inevitable. Ja no hi ha espai central lliure ni carrils de seguretat per a ambulàncies, bombers i mitjans de protecció en cas d’emergència. Tot són carrils.

Un simple vehicle amb avaria talla almenys 1 carril i crea un conflicte greu, tant d’accidents com de tap en desplaçar-se camions. En cas d’una avaria greu o incendi es poden tallar dos o més carrils, o si és un camió el que te avaria. Fins i tot pot tallar tots els carrils. Amb taps quilomètrics al darrere. Com arriben ràpid els mitjans de seguretat? Impossible. No fa massa temps vaig estar 4 hores des de Molins de Rei a Vila-Franca del Penedès. Era un camió cremat i als bombers sembla que els va costar molta estona arribar.

El caire públic de les vies i l’eliminació de peatges n’ha incrementat els vehicles i la intensitat de trànsit. La seguretat ha minvat. De nit i amb pluja ni les ratlles de l’autopista són visualment acceptables d’acord a la normativa de seguretat. Reflectància insuficient. Algú es queixa? Algun polític en parla? Vagin a Holanda i mirin autopistes i manteniment. 

Aquí, ens és mes barat posar radars i baixar la velocitat a mínims de carretera comarcal que no pas augmentar la seguretat. És ja materialment impossible anar per la AP7 i no veure ocupats permanentment dos carrils de camions. Un espectacle lamentable que, ni es vigila, ni es sanciona.

Les darreres notícies sobre la variabilitat de velocitat a l’AP7 son preocupants. És una manera de gestionar els taps de trànsit baixant la velocitat. Si baixo la velocitat baixa el cabal i no hi ha tant col·lapse.

Ha arribat l’hora de preveure les trampes mortals a la AP7 de milers de vehicles col·lapsats. 

Un dia de vent, un vehicle cremat, moltes cues. I la concatenació de foc entre vehicles. És un risc potencial que, si no està ja a la taula de la Conselleria corresponent i de Trànsit que no toquen de peus a terra. Hom pensa que preocupen més els ingressos per les multes que la seguretat vial.

És lamentable que un vehicle no pugui aturar-se per avaria a l’autopista i no ser un perill per a flux de vehicles. És lamentable que en cas d’un greu accident no hi hagi una arribada molt àgil i ràpida dels mitjans d’extinció i ambulàncies per vials laterals o bé en punts estratègics punxar des del sol rústec a l’autopista. Són vides humanes i els minuts i segons, compten.

Ha arribat l’hora de generar desguassos i bypass a les autopistes. 

És a dir, portes de sortida d’emergència cap a sol no urbanitzable en punts en que pugui extreure’s flux de trànsit en cas d’accident. I alhora, portes d’entrada directes des del sòl no urbanitzable. No és pas difícil establir punts de descàrrega a altres vies secundàries o bé d’arribada ràpida pels camps.

Una altra variable es el temps d’avaria en cas de llargues cues de trànsit. Molts vehicles elèctrics poden perdre la càrrega de bateria i quedar parats. És qüestió de temps que no es produeixi un efecte en cadena d’accident amb foc i vehicles aturats sense bateria. I no hi ha ni un punt d’emergència de càrrega. Cal pensar-hi urgentment.

De la mateixa manera que els operadors de fibra han passat per les autopistes per gran estalvi de diners i mitjans, altres operadors podrien implantar altres mesures de seguretat, o de generació de ponts d’energia sobre la via o a les baranes del voral.

No em queda cap dubte que l’escenari que es visualitza a la AP7 en els darrers dos anys augura un moment absolutament de crisi de seguretat molt greu. Les catàstrofes anunciades es poden pal·liar amb prevenció i anticipació. I malauradament, molts dirigents polítics no en saben, ni de gestió, ni d’anticipació.

Quan vagin per l’AP7, portin aigua i menjar. Portin telèfons carregats i pensin, que han d’estar preparats si s’escau per abandonar el vehicle i sortir de l’autopista. No em queda dubte de que en èpoques de gran calor i períodes vocacionals es tracta d’una potencial trampa de riscos, perfectament previsibles.

Crec que l’enginy i l’habilitat de les administracions per implementar mesures urgents d’evacuació de vehicles o portes urgents d’entrada no es pot fer esperar.