Filferrades

Cap a mitjan del segle passat hi va haver com una dèria per tancar espais amb filferrades. Quan veus les pel·lícules o documentals dels anys 30 i 40 on veus documentals o pel·lícules dels anys 30 i 40 sempre hi ha gent tancada o separada d’altres per filferrades de diversa altura. Algunes fins i tot electrificades. Camps de concentració, presons, fronteres... 

El paradigmàtic mur de Berlín, que separava dues Alemanyes de l’època, estava reforçat per rengleres de filferro, a banda de torres d’observació i militars armats vigilant. En l’actualitat, les més repetides notícies de la televisió són les filferrades del Nord d’Àfrica, a Ceuta i Melilla, per barrar el pas als immigrants que trien aquesta via per arribar a Europa. Tard o d’hora les filferrades es rovellaran i cauran.

A la història del Far West dels Estats Units hi ha un capítol sovint retratat a les pel·lícules de cowboys del conflicte entre uns ramaders i altres que per posar tanques de filferro a les pastures obertes. La pastura oberta era més fàcil quan els espais de les praderes del sud-oest eren amplíssims i els ramats de vaques podien pastar al seu aire. Només dos se les recollia quan s’havien de traslladar als escorxadors més al nord. La feina dels cowboys era la de ajuntar els ramats i conduir-los en llargues fileres per les canyades o «trails», de les que més coneguda era la «Chilshom trail».

Quan les propietats ja no eren tan enormes els propietaris fixaren tanques de filferro, sovint limitant l’accés a l’aigua de rierols o tolls d’aigua, quan les discrepàncies sovint es resolien a trets. Controlar les migracions de persones no es pot resoldre amb limitacions de filferro. Els Estats Units, que volien tancar les fronteres amb Mèxic, han fracassat. Tampoc acaben de funcionar les que l’estat d’Israel vol imposar a les poblacions àrabs i facilitar l’ocupació als colons jueus.

La història demostra que, tard o d’hora, les filferrades acaben per caure.

Hi ha altres «filferrades» que costa més fer-les caure. Que es mantenen per limitacions mentals i percepcions psicològiques. Algunes només són perceptibles quan t’apropes als que ostenten el poder i la vigilància. Quan no hi ha filferrades hi ha guardians i policies que limiten els drets de la gent.

Aquí ho vam patir quan volien limitar el dret a votar, una cosa que volia tothom. Més del 80% dels ciutadans de Catalunya estan a favor de decidir si volem ser o no independents o continuar com fins ara. Digueren que la vegada que ho vam fer, tot i la persecució i les garrotades de l’1-O, no era vàlid per una disposició judicial. Una altra filferrada legal.

Ara que a la Generalitat manen els que no volien la independència, no volen un referèndum de tots els ciutadans de Catalunya. Tampoc volen que es voti. Sembla que la majoria que tenen el Parlament no és prou i temen perdre el referèndum. Un altre filferrada, aquesta política. I com totes, tard o d’hora, ha de caure.