A Tarragona, ‘smart baches’

A Tarragona, la ciència i la tecnologia ens aporten un know how impressionant per a controlar la velocitat als carrers. Es tracta d’una tecnologia puntera que redueix dràsticament la velocitat, malgrat caiguin patinets, motorismes, o persones. Els parlo de la implantació dels anomenats ‘smarts baches’ en els carrers de la nostra ciutat. Es la darrera tendència en la gestió de les ciutats intel·ligents, les anomenades smart cities. La reducció de la velocitat dels vehicles és ben palesa, malgrat pot escurçar la vida de les persones.

D’altra banda, els anomenats ‘smarts baches’ redueixen de forma exponencial la despesa pública en la reparació d’asfalt. Hom recordarà, anys enrere, que a les ciutats, de tant en tant, ni que fos per guanyar uns quants vots, abans de les eleccions municipals es veia asfalt, personal i màquines als carrers. Ara no pas. Les noves tendències polítiques i les enquestes del CIS diuen que es més rendible estar a les ‘xarxes’ invertint en facebook, twiter, instagram, o fins i tot, potser a Tinder. ¿Chi lo sa?

Tarragona ja ha implementat per arreu aquesta tecnologia punta, de forma pacífica, lenta, quasi desapercebuda, sense publicitat ni polititzar aquesta gran gesta de la tècnica. La mobilitat urbana de Tarragona surt reforçada a cops de porra, metafòricament parlant.

No seria pas forassenyat que els ciutadans aprenguin a reconèixer, en cada barri, en cada carrer cadascun dels ‘smarts baches’ per veure que realment la classe política i, en general l’administració municipal es preocupa realment per la qualitat de vida del ciutadà.

Tal vegada, en un estupend recull de ‘smart baches’, es podria fer una fantàstica exposició, o un postgrau o màster d’implementació de solucions eficients i eficaces per a lluitar contra la velocitat, o les vides humanes. Potser seria possible fer-ho amb una universitat seriosa, com la que tenim, tot restringint el número de matriculats per evitar grans aglomeracions. Tal vegada es podria fer al Palau de Congressos (si és que si fa alguna cosa), o bé a la Ciutat del Repòs (que reposa en pau).

Malgrat que aquests ‘smart baches’ no estan homologats ni regulats normativament a Espanya ni a Europa, un laboratori científic (sempre de Suïssa) n’avala l’eficàcia igual que la de matalassos per dormir o la bava de caragol. He de dir que mai, una tecnologia tan barata havia tingut resultats tan satisfactoris malgrat que se salti totes les legislacions sobre trànsit, seguretat viària o qualitat de vies asfaltades. La modernitat no ha de ser atrapada mai o sucumbir a les normatives decimonòniques existents pròpies de temps de dictadura.

Demano a tots els ciutadans i ciutadanes de Tarragona que enviïn la foto del seu ‘smart bache’ a ecasanovas@coac.net per tal de poder fer una fantàstica publicació, que tal vegada demanaré que em patrocini l’Excel·lentíssim Ajuntament.

Benvinguts a l’era smart. Benvinguts a les grans petites solucions. En uns anys, els arqueòlegs de Tarragona, en un gran simposi sobre ‘smart-baches’, podran analitzar-los i relacionar-los amb les legislatures que ho han generat. I el corol·lari científic final del simposi-curs, en la seva sessió de tancament, presidida pel Sr. alcalde es conclourà el dogma: «No fotre res a la via pública disminueix la velocitat». I tots aplaudiran.