Mobilitat al Baix Penedès al fil de la setmana europea de la mobilitat (I)

El caos ferroviari al que estem sotmesos des de fa molt temps per una gestió nefasta del servei; unes infraestructures en descomposició; la construcció del Corredor del Mediterrani i la manca de solucions efectives per part dels responsables polítics; la mobilitat sostenible com a dret fonamental de la ciutadania del segle XXI. Em porta a reflexionar a través d’aquest article sobre la situació de mobilitat en general al Baix Penedès davant una nova edició al Setembre de la Setmana europea de la mobilitat on ens van a bombardejar amb missatges sobre la necessitat de fer una mobilitat sostenible i segura amb unes infraestructures que ho fan impossible. Però abans d’entrar en matèria m’agradaria recordar en aquest article al MHP de la Generalitat i a la Consellera de Territori que tot i no tenir la xifra precisa crec que el 95% de la gent que viu a Catalunya i que es mou per la nostra terra, si ho fa en transport públic, ho fa en tren, en autobús, en metro o en tramvia i per lo tant abans de desencallar la situació de l’aeroport del Prat, com a màxima prioritat, caldria treballar per tenir un transport públic que respongui a les necessitats de la gent que dia rere dia queda atrapada en el transport públic.

El primer que cal posar de manifest com baixpenedesenc d’adopció, és que la nostra comarca patirà una vegada més el tall de serveis ferroviaris per la construcció del Corredor Mediterrani i que totes les mesures que es poden llegir van encaminades a donar solució als que venen de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona per arribar a Barcelona, però poc se’n parla de la situació dels que van des de el Baix Penedès que fan el viatge capa Tarragona i menys encara dels que pateixen ara mateix talls a la R4 per les obres del corredor del Mediterrani. Pel que fa a les reclamacions pel tall de les obres el corredor, des de la Federació Xarxa Vendrellenca hem demanat millores del transport per carretera per garantir una connexió amb Tarragona; de la qual ara per ara no tenim resposta. No obstant la realitat basada en dades concretes, es que el transport per carretera pel corredor entre Vendrell i Tarragona, va moure al l’any 2023 segon dades facilitades per la Generalitat, 665.693 persones moltes de les quals son del Baix Penedès, d’aquesta xifra cal afegir que 531.698 ho van fer per la línia regular, i d’altres 133.995 ho van fer per la línia exprés. Amb aquestes dades caldria preguntar-se si hi haurà tal com demanem des de la Federació, més serveis per garantir que el transport absorbeixi de forma eficient els que no podran anar en tren i no veuen clara l’odissea d’anar en el transport alternatiu al ferroviari des de Sant Vicenç de Calders a Tarragona.

Altre qüestió molt important per tots els que vivim al Penedès, es la situació de la connectivitat amb Barcelona a través de la línia R4, necessitem tenir dos serveis a l’hora durant tot el dia per donar cobertura als 25.872 persones que segon les dades contrastades de 2021 que tenim que fan servir aquesta línia segurament ara hauran augmentat. Aquesta que és una demanda històrica que no s’ha fet mai realitat, i que abans de la construcció del Corredor Mediterrani tenia com excusa que Sant Vicenç de Calders no tenia infraestructura, i ara et diuen que no es pot tirar endavant per la construcció d’aquest corredor de mercaderies que porten construint des de l’any 2014. També penso que és molt necessària la connectivitat entre el Baix Penedès i la Universitat Autònoma a través de la R8, perquè tot i tenir dades que situen en un centenar de persones las que cursaven estudis en aquesta universitat del Baix Penedès al curs 2022- 2023, la connectivitat ferroviària podria fer augmentar l’oferta formativa de les persones que viuen a la comarca i considero que és molt necessari que aquesta línia hauria de tenir un servei ferroviari amb sortida des de l’estació de Sant Vicenç de Calders. També penso, defenso i impulsem a traves de la federació d’entitats que cal tenir un servei per carretera directe amb aquesta universitat, i en aquest àmbit la nostra entitat ha aconseguit ficar a la taula de mobilitat del Penedès; desprès d’una odissea d’expedients amb la taula de mobilitat de la Universitat Autònoma i el Departament de Transport de la Generalitat perquè els hi costa molt escoltar-nos quan fem reclamacions en matèria de mobilitat. Cal afegir que la nostra entitat treballarà de forma activa per millorar la connectivitat per la línia interior de la R4 amb la redacció d’una manifest per demanar solucions concretes.

Per acabar el capítol ferroviari en matèria de serveis he de deixar pales que la construcció del Corredor del Mediterrani generarà molts problemes de circulacions de trens de passatgers que facin empitjorar els serveis de transport de passatgers perquè haurà un augment exponencial de trens de mercaderies que dificultarà el pas de trens de passatgers i qualsevol millora. D’altra banda cal aprofundir en la situació de la contaminació acústica que generarà l’augment exponencial del pas de trens de mercaderies, destacant que l’estudi d’ECODES a traves del seu Observatori de la Salut i el Medi Ambient posen de manifest a traves del treball Ruido y Salud que el soroll és el segon factor més important de carrega ambiental de malaltia a Europa, tan sol després de la contaminació de l’aire, advertint que l’exposició al soroll, és un seriós problema de salut pública més enllà de la molèstia o la queixa, recordant que el soroll genera alteracions del son, malalties com l’estrès, depressió, ansietat, o demència; complicacions al néixer o disminució del desenvolupament cognitiu i rendiment de nens i nenes entre d’altres. Es per tant necessari treballar per acabar amb la contaminació acústica i com veureu més endavant tenim propostes en marxa en aquest àmbit i d’altra banda es fonamental tirar endavant una alternativa que alliberi la via de trens de mercaderies per donar a més serveis per les persones per les línies de l’interior i la costa garantint una mobilitat sostenible i segura pels usuaris, per aquest motiu estic del costat dels que pensen que s’ha de treballar interterritorialment per assolir una posició comuna a tot l’eix ferroviari afectat, en comptes de tenir visions de parts.