Pagar pel que llencem: el preu de cada petit gest per salvar el planeta

Ens hem acostumat a llençar sense pensar, però cada vegada que ho fem, les nostres decisions quotidianes tenen conseqüències profundes en la salut del planeta. La responsabilitat sobre els nostres residus és més clara que mai: pagar pel que llencem ens fa conscients del cost real del nostre consum. La Llei 7/2022, va introduir l’obligació que el cost del servei de recollida de residus sigui cobert íntegrament pels ciutadans.

A Catalunya, el cost total de la gestió de residus l’any 2022 va ser de 995,9 milions d’euros i els ingressos recaptats per taxes van ser de 590,1 milions, deixant una cobertura mitjana del 59,25%. Aquest dèficit ha de corregir-se aplicant taxes als ciutadans, que cobreixin el 100% del cost, tal com exigeix la normativa. La qüestió clau és com adaptar la normativa a la capacitat dels ciutadans de suportar aquests nous costos.

La pujada de la taxa de residus en molts municipis denota una realitat incòmoda: els costos de la recollida i gestió han estat infrafinançats i no traslladats completament als ciutadans, generant un dèficit estructural que, amb la nova normativa, és insostenible. Fins ara es finançava amb fons de caixa general del pressupost (IBI, impost de vehicles o plusvàlua...), però ja ho pagava el ciutadà.

Aquesta mesura, que suposa un increment fiscal, no només implica més càrrega impositiva, sinó que també és el camí cap a la necessària transformació de les economies cap a modes de producció i consum més sostenibles. La gestió de residus, com altres polítiques públiques importants, com la transició energètica i la descarbonització, comporta un cost econòmic, però també beneficis en termes de salut i benestar, no només per a la nostra generació sinó també per a les futures. Que el servei sigui públic no vol dir que sigui gratuït; la gestió de residus té un cost que cal assumir.

A Catalunya, encara estem lluny d’assolir el 65% de reciclatge que la Unió Europea exigeix per a l’any 2035, els incentius a la recollida selectiva poden ser decisius per avançar. En aquest context, un exemple seria el «pay-as-you-throw», que ja s’ha implantat en diversos municipis europeus per premiar aquells qui generen menys residus. La gestió de residus és una responsabilitat compartida entre el ciutadà i l’administració. Mentre que el ciutadà ha de reciclar, l’administració ha d’optimitzar la gestió, crear incentius a les bones pràctiques i ser transparent sobre els costos dels serveis.

Els sistemes de recollida selectiva, com el porta a porta i els contenidors tancats, han estat fonamentals per millorar els resultats. Per això, cal avançar cap a un càlcul de la tarifa que mostri un sistema equitatiu, on els qui reciclen i redueixen paguin menys. La taxa de residus no només busca cobrir costos, sinó que promou un canvi de mentalitat. Cada petit gest —separar la brossa, reciclar, reduir el consum— compta quan l’objectiu és clar: salvar el planeta.