Opinió
Una clucada d'ull a la realitat rural
Catalunya sencera requereix mirar totes les realitats del país, i que aquestes estiguin presents a l’hora d’afrontar les transformacions necessàries. Durant molt de temps el país ha viscut a esquenes del territori rural, la ruralitat ha estat silenciada i poc present als objectius del propi país. Les transformacions demogràfiques i el necessari equilibri territorial fan més important que mai que l’àmbit rural es faci present i formi part de les decisions de país amb veu pròpia.
Després d’anys de reivindicació per part dels territoris rurals, és sota el Govern Republicà de Pere Aragonès que es començava a treballar el document que ha acabat sent l’Agenda Rural de Catalunya i que ha tingut com objectiu principal identificar les necessitats i els reptes futurs dels territoris rurals per a garantir les condicions de vida de la ciutadania que hi viu i que hi treballa i dotar d’eines com a resposta a les necessitats als territoris rurals.
Una de les accions que es va prioritzar va ser la de treballar una normativa específica que posés el punt de mira a aquests territoris, el Govern Republicà fa una aposta ferma per posar a l’agenda política del país la diversitat del territori català i entoma l’encomana de redactar el Projecte de Llei de L’Estatut de Municipis Rurals. El mes d’abril passat el document va ser aprovat pel Govern. Amb el context polític de la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya al maig d’enguany, queda aturada la tramitació de la Llei al Parlament de Catalunya.
Aquest passat 10 d’octubre el conseller de la Presidència, Albert Dalmau anunciava l’acord del Govern de donar l’impuls definitiu a l’Estatut de Municipis Rurals de Catalunya. Una llei capdavantera amb un text pioner, que afavorirà a 596 municipis amb una població de menys de 2000 habitants i que posa el punt de mira amb articulats específics dirigits a desenvolupar polítiques concretes pels municipis de menys de 500 hab, els anomenats municipis d’especial atenció.
Aquest text ha d’esdevenir el marc legal de referència per als municipis rurals, una eina administrativa per afavorir que les persones visquin on visquin tinguin garantits l’accés als serveis bàsics i essencials amb igualtat de condicions que la resta del país. En el mateix text també s’inclou «el mecanisme rural de garantia» que obligarà a fer una revisió de totes les polítiques públiques que es vagin desenvolupant en el marc normatiu futur des d’una mirada de discriminació positiva cap a la diversitat i peculiaritat del territori rural.
Aquests 596 municipis es podran beneficiar de mesures com la promoció de l’habitatge amb deduccions en l’IRPF per trasllat, rehabilitació o compra de la residència habitual a un municipi rural. També s’aposta per la creació d’una borsa d’habitatge rural. S’hi preveuen mesures econòmiques, com les de dotar els municipis de més autonomia financera i impulsar incentius per fomentar l’activitat econòmica, com paquets d’ajudes als emprenedors i als autònoms i reforçar els serveis bàsics i essencials. No menys important és la creació d’un portal únic per simplificar i agilitzar els procediments administratius per tal que els ajuntaments siguin més àgils amb els tràmits amb l’administració i reduir la càrrega burocràtica.
De ben segur que durant el tràmit parlamentari el text s’anirà nodrint d’aportacions i s’enriquirà del debat, un debat que ha de generar un document necessàriament àgil, viu, sense cotilles, dinàmic i amb capacitat d’adaptar-se a temps real a les realitats canviants de les necessitats dels municipis rurals, simplement un text útil que un cop entri en vigor resulti ser a nivell normatiu un avanç i un després pels municipis rurals de Catalunya, un text elaborat amb el territori i pel territori on des de l’any 2022 hi han participat també en la seva elaboració i de manera coral totes les entitats municipalistes de Catalunya.