La misèria moral, segons el PP

Com a diputat al Congrés he tingut l’oportunitat de conèixer companys del País Basc que van patir els “anys de plom” de quan el terrorisme era una dramàtica realitat quotidiana amb el seu trist balanç de mort, dolor i patiment. Precisament perquè soc conscient d’aquest dolor mai, mai!, se m’acudiria utilitzar a les víctimes de la violència terrorista com a arma llancívola contra el Govern o contra qualsevol força política democràtica. Mai no ho hem fet i mai ho faríem!

Doncs l’altra dia com a diputat vaig poder veure directament i in situ com tot un portaveu del PP treia una imatge amb tots els socialistes assassinats per ETA en plena sessió del Congrés. Òbviament no havia demanat permís per fer-ho als seus familiars, ni havia escoltat la petició reiterada de les associacions de víctimes del terrorisme de què deixin d’emprar el seu dolor com a arma d’atac polític, ni res. Va agitar un collage on estava la imatge dels militants socialistes assassinats i es va quedar tan ample. Ja sabem que pel Vox-PP quan es tracta d’atacar el president Pedro Sánchez tot s’hi val. Tot, literalment. Sense escrúpols, sense límit moral.

Però un, digueu-me ingenu, tendeix a pensar que sempre hi ha un límit, com a mínim un principi ètic bàsic de respecte al dolor aliè. Doncs ni això són capaços de fer. No faré de portaveu dels familiars de les víctimes, tan sols us adreço als missatges que van publicar a les xarxes socials mostrant el seu rebuig absolut a aquesta maniobra absolutament immoral del PP i dels seus aliats d’extrema dreta.

Mireu, com diu el mateix president Pedro Sánchez venen dies «de fúria» per part del tàndem Vox-PP. Per què? Perquè el país va malament? És just el contrari, s’està generant treball i de qualitat, tenim un nombre d’afiliats a la Seguretat Social sense precedents i la taxa d’inflació està en mínims històrics. Malgrat que tots i totes haureu escoltat al PP durant sis anys anunciar l’arribada de les set plagues bíbliques de l’antic testament si Pedro Sánchez continuava de president ni que fos un dia més, res d’aquests pronòstics apocalíptics s’ha complert.

El país avança, l’economia està al servei de les persones i no a l’inrevés com passava quan governa la dreta, i els serveis i drets socials estan en expansió. Compte! això no vol dir que no sapiguem que hi ha problemes per resoldre, sense anar més lluny el de l’accés a l’habitatge. 

Però també sabem que aquests problemes es resolen amb una acció política eficaç i de forma coordinada com estan fent el Govern d’Espanya de Pedro Sánchez i el Govern de Catalunya de Salvador Illa per crear milers de nous habitatges de protecció oficial i actuar sobre el mercat per abaratir preus i lloguers.

I davant d’aquesta realitat objectiva: més treball de qualitat, menys atur, més i millors serveis i prestacions socials, quin és el model que defensa el Vox-PP? Doncs agitar l’espantall d’ETA, de Veneçuela o de Puigdemont, no perquè els importi gran cosa el que passa a Veneçuela, sinó com a instrument per carregar-se al president Pedro Sánchez com sigui. I si cal sacsejar un collage amb els socialistes assassinats pel terrorisme doncs és fa i llestos, coses més greus -lamentablement- ens esperen per endavant.

Mireu la dreta i l’extrema dreta sempre han tingut un concepte patrimonial del poder. El poder és seu. I en bona mesura ho és.

 Efectivament, tenen el poder econòmic, el poder financer, bona part del poder mediàtic, etcètera, però de vegades, com passa ara, se’ls escapa el poder polític bàsicament perquè, a diferència dels altres poders, el Govern depèn del vots dels ciutadans en eleccions lliures i democràtiques. I des de fa sis anys el president Pedro Sánchez lidera un Govern progressista de coalició amb el suport parlamentari de la gran majoria de forces representades al Congrés -tret del Vox-PP, és clar.-

 

I això és el que els resulta insuportable. Per tant, utilitzaran qualsevol cosa per intentar tombar el Govern de progrés. Aquests dies escoltem, fins i tot, al PP donar lliçons sobre la lluita contra la corrupció. És el súmmum del cinisme! El PP! Únic partit de la història d’Espanya que ha perdut el Govern fruït d’una moció de censura després que una sentència judicial condemnés al Partit Popular com a corrupte en considerar provat que es finançava amb una caixa B i amb enriquiments personals il·lícits. Aquesta és la gent que parla d’ètica ara!

Recordo; avui mateix la justícia ha condemnat a l’ex-ministre i ex-president de la Comunitat Valenciana del PP per corrupció a deu anys de presó. I així més de 40 casos de corrupció estructural vinculats al PP continuen esperant sentència als jutjats... Per tant, estiguem preparats per afrontar un soroll eixordador conforme la legislatura vagi avançant i vagi donant fruïts. Bàsicament, perquè no tenen res més a aportar.