Els dubtes de la Copa Amèrica de vela

Molta és la polèmica desenvolupada en les darreres setmanes sobre la temàtica de la competició coneguda com a Copa Amèrica de Vela, i que en el seu moment es va publicitar com un espectacle de referència a escala global, amb milions de televidents i amb la presència a la capital de Catalunya de milers de seguidors; no tinc cap dubte que el concepte en si de la competició, i tot el que comporta, com a premi esportiu més antic del món, va ser ‘venut’, als organismes públics catalans, com garantia d’impacte, a tots els nivells, malauradament, la realitat més pràctica ens col·loca en un marc on els dubtes al respecte són més que les constatacions reals.

Vull suposar que el repte de la proposta esportiva, que ha comptat amb subvencions milionàries, va ser valorat en la seva justa mesura en el seu moment, amb una implicació il·limitada, per part de tots els líders polítics i econòmics del país, és més, es ‘va vendre’ com una garantia de futur, en positiu, per la imatge de Barcelona i Catalunya.

No crec que estem en condicions, encara, de veure el tant per cent de compliment de les expectatives ‘que es van oferir, però el que sí que és constatable és que molts dels compromisos queden lluny de les expectatives, amb el que això pot suposar de ‘frustració’ per tots aquells que li van donar tota mena de suport.

arrerament, hem pogut veure que el tema ha ‘desembarcat’ al debat polític, amb crítiques d’alguns que li va donar suport sense límits, en un exercici d’irresponsabilitat continguda, suposo que quan es vegin les dades objectives reals; per tant, l’assumpte ha entrat en una dinàmica extraesportiva, que pot donar múltiples debats de tota mena.

No seré jo qui pugui fer avanços al que sembla que serà un problema de futur a l’hora de fer una anàlisi en profunditat del compliment del compromès, ara bé, el que si és ja segur és que s’ha instal·lat a la societat la possibilitat d’existència de dubtes raonables que hauran de ser analitzades en la seva justa mesura.

el que fa al posicionament de l’exalcaldessa de Barcelona, que obre la porta als ‘dubtes raonables’, poc té a veure aquest posicionament en els moments de fer-se ‘fotos’ i ‘paravents’ sense control que es van produir a l’hora de donar compte del compromís, i no estaria de més que la nostra classe política fes una valoració dels temes, a part de lamentar-se quan la cosa ja ha succeït, de manera eficaç, sinó el que ens transporta, tot això, és a un exercici compartit d’irresponsabilitat per part d’aquells que haurien de ser garantia de rigor i bona feina especialment quan es parla dels diners de tots.

En les darreres setmanes he parlat de la necessitat de la transparència en els comptes públics, i aquest és un punt de referència a l’hora de veure com es gasten els diners de tots, per tant, no estaria de més, en el tema que ens ocupa, quan toqui, en fer un esforç econòmic públic, per tant, aquest repte haurà de ser subscrit per tots els implicats, per garantir-nos que dubtes com els que s’han posat de manifest, no quedin en ‘l’arxiu’ del menfotisme o l’estratègia pública, i sí en la publicitat a tots els efectes.

És clar que les possibilitats eren les que eren, respecte a l’espectable nàutic, una altra cosa serà veure els ‘grans números’, esperem que un cop fet el balanç, la irresponsabilitat d’uns i altres no sumin en el haver del desànim compartit, en el moment de crisi que ens pot envoltar, i on la confiança en els dirigents està per sota del desitjable.