Tot en desordre

Parlava un dia de la dificultat d’augmentar l’ús de la bicicleta a Reus, per posar-ne un exemple. Pedalar triomfa, preferentment, en llocs plans de climes freds. A la Mediterrània, terra muntanyosa i calorosa som més de motos. Per això, Catalunya sol produir líders mundials en motociclisme. Emperò, sembla que hem de seguir els països del nord d’Europa en tot -per ser capdavanters- quan nosaltres ja teníem un dels PIBs més alts del continent al segle XIX. 

Algunes coses són aplicables i algunes no tant, per motius evidents. Ells no ens igualen en bats de sol. Feia temps que no em passejava per La Selva del Camp i me’n va sorprendre la vialitat. Carrers que eren de doble sentit pels cotxes ara ho són d’únic per incorporar el carril bici. Zero ciclistes hi vaig veure en un parell d’hores de tombar per allí com passa a la majoria de municipis del Baix Camp. Sóc defensora de la bici (també de caminar, qui no?) i per alguna cosa cal començar malgrat que, segurament, no acabi quallant. 

Tanmateix, si pretenem reduir els cotxes en favor de mitjans més ecològics, descongestionants i/o saludables hauríem d’arrencar amb el transport públic. Proveu d’anar-hi en ferrocarril. Uns horaris ridículs us faran pensar en l’autobús, servei privat que tampoc resol el problema de connectar la comarca amb la freqüència necessària ni de manera ràpida i econòmica. Intenteu també anar de Reus a Cambrils en tren. 

Tal ocurrència implica viatjar primer a Tarragona per a, després, esperar fins enxampar-ne algun que pari al destí. Ja no direm arribar-vos a Prades. Com ambicionar que, per aquests viaranys, deixem el cotxe per agafar una bici quan ni tan sols hem adquirit la cultura del transport públic perquè no en tenim.