Opinió
Jujol sempre, Jujoliem ja?
Tots els cinc dimecres d’aquest mes d’octubre s’estan celebrant conferències al Centre Jujol dels Pallaresos, que per quart any consecutiu es realitzen a la població en la qual van conviure els tres germans solters – la Teresa, la Thecla i el Josep Maria, ‘el Júnior’, fills de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol. Vaig iniciar aquest cicle, fent un recorregut de tot el llegat jujolià que tenim al Camp de Tarragona i el Baix Penedès De ponent a Llevant, per la ruta interior i després per la costa. És a dir, amb unes 250 imatges i començant per Tarragona vam anar virtualment a la Canonja/Casa Xatruc, Constantí/parròquia de Sant Feliu, Vallmoll/Ermita del Roser, Vistabella/església del Sagrat Cor, els Pallaresos/Cases Bofarull, Fortuny, Solé, Emília Fortuny/Centre Jujol/església de Sant Salvador, Renau/Ermita de la Mare de Déu del Lloret i Montferri/Santuari Ntra. Sra. de Montserrat. A la costa ens dirigim a Bonastre/parròquia de santa Magdalena, Creixell/torre de l’església de Sant Jaume, Roda de Berà/capella de Mas de Carreras i el Vendrell/ parròquia de Sant Salvador.
El dia 9 vam visionar el documental “Jujol. L’església de Vistabella”, produït i dirigit per Lluís Campo Vidal, en el que els arquitectes Guillem Carabí, Josep Lllinàs i Roger Miralles, la investigadora Concepció Peig i l’historiador Jujol Jr., ens van aproximar a tot el procés de la construcció d’aquesta meravella creativa jujoliana, que en realitat és l’única peça religiosa que va iniciar i va acabar l’arquitecte Jujol.
El dimecres passat va ser molt interessant, ja que l’activitat cultural tenia el títol “El llegat de l’Arxiu Jujol”. El format va ser una taula rodona moderada per Manel Margalef, director del “Museu d’Art Modern de Tarragona. Van intervenir els arquitectes Joan Mercadé, fundador i director científic de la Càtedra Jujol i Jordi Romera, president del Col·legi d’Arquitectes, demarcació de Tarragona/COAC, respectivament, i Manel Callao, codirector de l’Arxiu Jujol i membre del Comitè Científic de la Càtedra Jujol de la UPC.
Recordo que avui dimecres li toca a Imma Socias, historiadora emèrita de la Universitat de Barcelona que es parlarà sobre el seu llibre “Transfiguracions. Josep Maria Jujol a la vila del Vendrell” i la setmana vinent el tema serà “El vitrall a l’obra de l’arquitecte Jujol” a càrrec de Maria Eugenia Díaz de Vivar, gestora de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre i que va mantenir una conversa amb Jujol el mes d’agost de l’any passat.
Ara i aquí vull reflectir l’esperit positiu de tots els ponents vers arribar acords que signifiquin col·locar el llegat jujolià el lloc que es mereix. Estem parlant de gairebé 10.000 documents, dibuixos sobretot. Jujol dibuixava inclòs sobre fulls de periòdics, que després serien magnífics vitralls a l’església de Vistabella, per exemple. Mercadé va manifestar que “... ara hem passat d’una gestió familiar a una altra institucional ..”. El fet que els tres fills siguin solters, per tant, no hi ha hagut cunyats, tot el llegat és únic, tots els dibuixos no s’han separat mai entre ells. La família Jujol ha viscut a Barcelona (Rambla de Catalunya), Sant Joan Despí; Valldoreix i l’any 2004 s’empadronen als Pallaresos. Ara, any 2024 ‘hem de recuperar el temps perdut?, o no? Callao va fer la metàfora que “... estem davant d’una gran teranyina ... Hem de deixar les emocions a banda i ens hem de guiar per criteris tècnics ...”
Romera com president del COAC assumeix la gran responsabilitat que tenen d’ara endavant, ja que són els receptors de tot el llegat arquitectònic-artístic de Jujol i de la casa del carrer Nou palleresenca, on vivien els fils de Jujol. Tot ho ha d’administrar el COAC, que ja des del 2024 tenen un arquitecte catalogant tot el llegat i digitalitzant-tu “tot és tot”. A més, recentment van acordar amb l’Autoritat Portuària realitzar una exposició en un Refugi amb part d’aquest patrimoni documental tècnic, artístic, creatiu del dibuixant, pintor, escultor, és a dir arquitecartista Jujol, com definia el Jr. al seu pare.
Objectius immediats proposo que podrien ser: 1. Incorporar a Jujol com tarragoní a “El Paisatge dels Genis” que promou la Diputació. Ja fa anys posa en relleu els artistes universals Joan Miró, Antoni Gaudí, Pau Casals i Pablo Picasso, i la seva relació amb Mont-roig del Camp, Reus, el Vendrell i Horta de Sant Joan, respectivament: 2. Crear la Càtedra Jujol o Gaudí/Jujol a la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta de buscar un/s patrocinador/s que des del punt de vista empresarial facin costat a aquesta eina per potenciar tant des del punt de vista científic com tècnic l’obra jujoliana; 3. Teatre Metropol Jujol o Jujol Metropol, relacionar cada vegada més, el número 46 de la rambla Nova amb l’arquitecte, ara que ja tenim l’escultura de Joan Serramià al bell mig de la coca central (per cert, tinc entès que durant el dia, l’arquitecte manté un diàleg amb el seu veí impressor Pau Virgili i Sanromà, conegut popularment com «el iaio Virgili», sabeu a quina hora?)
En un altre ordre, la ciutadania espera en candeletes i els jujolians necessitem com l’aire que respirem el tan somiat Centre Jujol a la Rambla i l’Arxiu a la Casa de les Ànimes del COAC. S’han de lligar aliances amb l’Ajuntament, el Consell Comarcal del Tarragonès, la Diputació i la Generalitat. Ara, d’una vegada per totes, sabent qui és el propietari del llegat: Comença un nou camí, que no serà fàcil, però és del tot possible, sols requereix la voluntat política de tots els seus representats. Voler/desitjar és poder. Jujoliem ja?