La segona oportunitat. Liquidació d’actius

La Llei Concursal espanyola, específicament el Reial decret legislatiu 1/2020, i que el passat mes de setembre va complir dos anys des de la seva modificació, estableix diversos escenaris en els quals els deutors, després d’un procediment concursal, poden sol·licitar el perdó dels deutes.

L’exoneració del passiu insatisfet és una eina crucial per al deutor persona física que ha travessat un procediment concursal sense suficient massa activa. Els diferents itineraris que permeten accedir a aquest mecanisme faciliten que, després de la liquidació o en casos d’insuficiència sobrevinguda de béns, el deutor pugui alliberar-se dels deutes que no hagi pogut satisfer.

El nombre total de concursos presentats en el segon trimestre de 2024 en els Jutjats Mercantils va ser de 15.227, una xifra que suposa un increment del 26,8% respecte al mateix trimestre de 2023 i amb la qual es manté de manera ininterrompuda una tendència a l’alça que va començar en el tercer trimestre de 2020. Els concursos de persones naturals no empresaris van ser els únics que van augmentar, en comptabilitzar-se un 38,2% més que fa un any; els de persones naturals empresaris van disminuir un 22,5% i els de persones jurídiques es van reduir en un 5,2% respecte al segon trimestre de 2023. Catalunya actualment és la comunitat autònoma a on es registren més concursos presentats, tant de persones naturals no empresàries com de persones jurídiques. Aquest mecanisme és clau per a aquells deutors els quals els seus béns i drets, no són suficients per a cobrir el total dels seus deutes.

Existeixen diversos camins o itineraris per a accedir a aquesta modalitat d’exoneració:

1. Concurs sense actiu: S’entén per concurs sense massa quan concorren els següents requisits; en primer lloc, que el concursat manqui de béns i drets que siguin legalment embargables. En segon lloc, que el cost de realització dels béns i drets del concursat siguin manifestament desproporcionats respecte al previsible valor venal. I, per últim, que els béns i drets del concursat lliures de càrregues siguin de valor inferior al previsible cost del procediment.

2. Insuficiència de béns: En situacions en què la massa activa resultant és insuficient per a pagar fins i tot els crèdits contra la massa, l’article 501.2 TRLC habilita al deutor a sol·licitar l’exoneració.

3. Procediment per a microempreses: L’article 700 TRLC preveu que, en els procediments especials de microempreses, si es frustra un pla de continuació, el deutor persona física podrà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet conforme a allò que s’estableix en el llibre primer de la Llei Concursal. Mentre que en el cas de tractar-se de deutor empresari o professional persona física, després de la liquidació i distribució del romanent podrà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet. Un dels supòsits més rellevants és el dels concursos sense massa, introduït en la Llei 16/2022. En aquest cas, si no es liquiden béns per mancar d’actius embargables o si aquests no cobreixen els costos del procediment, el deutor pot acollir-se a l’exoneració i, per tant, sol·licitar el perdó dels deutes.

Un altre cas és quan es produeix una insuficiència sobrevinguda de massa activa. En aquests casos, l’Administració Concursal ha d’informar el jutge i, després de la rendició de comptes, el deutor pot sol·licitar l’exoneració del passiu en el termini previst per a l’oposició a la conclusió del concurs.

Depenent de l’escenari processal, els terminis varien. En els concursos sense massa, per exemple, el deutor ha de presentar la seva sol·licitud dins dels 10 dies posteriors a la finalització del termini perquè els creditors sol·licitin el nomenament d’un administrador concursal.

Després d’aquests dos anys des de la modificació de la Llei Concursal, i malgrat certes deficiències d’implementació en aquest procediment, l’impacte és generalment positiu, suposant un benefici i una possibilitat de reintegració econòmica del deutor atorgant-li una «segona oportunitat».