Incompetències bàsiques

L’altre dia vaig sorprendre a la meva biblioteca «okupada» a Mixeta i Boni llegint-li la cartilla a Bonic, un masclet negre com el carbó, adoptat a bigotisdepica@gmail.com, per omplir el buit deixat per la inoblidable Kedi. Després d’haver comprovat que és un mascle que no és masclista, l’informaven de les normes que regeixen el meu sancta sanctorum felí. Jo que sí, vaig intervenir en la conversa preguntant què en pensaven del nou company. Mixeta, que sempre porta la veu cantant, va dir: «Sembla un bon noi i, malgrat ser molt jovenet, és molt llegit. Ens entendrem!». 

La veritat és que vaig respirar amb el comentari i vaig repreguntar. «I quins temes tractareu?», a la qual cosa Boni va contestar: «De tot. Pensa que tenim l’oportunitat d’escriure en un mitjà de proximitat, que són els únics que encara creuen en la llibertat d’expressió, que als grans mitjans està desapareixent per moments i que, en alguns indrets suposadament democràtics, com ara el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord la censura és ja tan ferotge que només et pots refiar dels resultats del futbol».

Aleshores, vaig adreçar-me a Bonic, el nou vingut, i li vaig preguntar: «I tu, què en penses d’aquest món on has aterrat?». L’al·ludit es va acariciar els bigotis i va miolar: «El tsunami neoliberal de les darreres dècades ha soscavat o destruït una de les bases del progrés real de la societat moderna, que és l’educació pública. El coneixement crític ha estat reemplaçat per la informació i la desinformació caòtiques, sense cap base ni ordre, que són exitosament manejades pels mitjans de control del poder, reforçats per una mena de pseudocultura massiva, que ha reemplaçat l’art.»

«Refoina! –vaig exclamar– I què més?»

«Doncs, mira, els vostres ancestres tenien poca informació sobre el món, però estaven lligats a la terra. Vosaltres teniu molta desinformació i esteu lligats al mòbil, a més a més amb la prepotència que ja sabem. Estan de moda les teories que simplifiquen el món i serveixen d’excusa pel que ningú no vol fer: estudiar o pensar.» Confesso que vaig restar garratibat per les respostes d’un mixo tan jove i assenyat, qui va afegir: «Per això és tan urgent i necessària la construcció d’un pensament crític i transformador, basat en l’aprenentatge de tots els vostres fracassos, que són molts i en totes les matèries. 

Per la raó que sigui i que si l’arribéssim a conèixer se’ns posarien els pèls de punta, hem arribat al punt que, per exemple, dedicar-se a l’ensenyament, a més de la imprescindible vocació docent, cal la vocació de màrtir. S’ha de ser un sant per suportar les bajanades dels polítics que dissenyen plans d’ensenyament sense haver posat els peus a una aula, les exigències d’uns pares sobreprotectors i d’uns alumnes desorientats i atabalats per mil i un estímuls externs.»

He d’admetre que, si em punxen, no em treuen sang. I, sense ni tan sols deixar-me respirar, va assenyalar un llibre que tenia entre les potetes: «Aquest és un llibre que tothom hauria de llegir per comprendre la fragilitat actual d’un dels pilars bàsics de la vostra societat. Es titula Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu. 

L’ha escrit Damià Bardera i és el testimoni d’un professor de secundària compromès amb els alumnes, les classes i el coneixement, i ofereix les claus interpretatives de l’actual desgavell educatiu. A partir de vivències directes i amb un estil precís i net, no exempt d’humanitat i d’humor, Bardera desemmascara les deficiències, la retòrica i les trampes d’un sistema educatiu inoperant, basat en l’autocomplaença, l’engany i una emocionalitat buida.»

I un servidor va quedar sense paraula davant un mixo tan entenimentat.