Gaudí i els Vilella

Vaig estar a la presentació del llibre del periodista Josep Cruset Vallverdú “La Pensilvània, l’or negre dels Vilella. Dels pioners i les batalles pel negoci del petroli al segle XIX, a Reus i Tarragona, a la Banca Vilella”, publicació número 137 de l’Associació d’Estudis Reusencs, de la qual soc soci. L’Espai Boule estava ple de gom a gom: persones a peu dret en els passadissos. Increïble. 

El llibre descriu “al llarg de més d’un segle, la trajectòria de la Casa Vilella ... i fa referència a sis generacions de la família ... resulta excepcional trobar-ne un que hagi fundat i dirigit alhora companyies dedicades a la fabricació i venda de teixits; al comerç agroalimentari; a les indústries del petroli, el vidre i l’alcohol; al transport per mar, ferrocarril i carretera; a la banca i a la salut. I que també ha participat en la política i el mecenatge cultural”.

El reusenc Joan Vilella Llauradó (1842/1894) és fill d’una família de petits menestrals i el 1866 va fundar «Vilella hermanos», que es dedicava bàsicament als fruits secs i a les farines. El 1880, fundà ‘La Pensilvània’, que fou una de les primeres refineries d’Espanya i s’ubicà a Reus on en l’actualitat hi ha Redessa Viver. Es tractava d’una de les instal·lacions més importants i millor organitzades de l’estat espanyol, amb la qual acumulà una gran fortuna.

El llibre conta de tretze capítols i el vuitè porta el títol ‘D’un enigmàtic encàrrec a Gaudí als primers autobusos del sud de Catalunya’. A la pàgina 127 llegim que «Josep Maria Guix Sugranyes, advocat, escriptor i secretari de la Cambra de la Propietat Urbana, és l’autor d’un conegut llibre titulat ‘Defensa de Gaudí’, publicat el 1960 per preconitzar que l’arquitecte va néixer a Reus i rebatre les conjectures sobre una possible naixença en un mas de Riudoms ... no va poder realitzar-se el projecte d’una acabalada casa comercial i bancària».

Joan Vilella Estivill (1867/1925) volia que a Reus hi hagués una obra de l’arquitecte Gaudí i li va encarregar els plànols de la seva nova casa.«...Aquesta havia d’aixecar-se en un lloc molt cèntric de la ciutat... s’havia d’agregar una altra casa que, per pertànyer a un altre propietari i no aconseguir convèncer-lo que la vengués, es va desbaratar els plans de la casa comercial i de l’arquitecte. Reus hauria tingut un exemple del modernisme de Gaudí en un dels carrers més cèntrics i amples». 

Al respecte no es disposen de més dades en què es basa Guix per a fer aquestes afirmacions en el llibre esmentat. Cruset escriu, després d’una sèrie de comprovacions d’escriptures, que Guix tenia raó. Estem parlant dels números 78, 80 i 82 del Raval de Santa Anna. El 80 correspon a la Casa Fàbregas, actual Casa Busquets, de Josep Simó Bofarull. Guix assegura que hi va haver un altre projecte de Gaudí a Reus que va quedar en un no res i que situa també cap al 1902. 

Diu que «la Junta del Banc d’Espanya, al tractar d’aixecar l’edifici del raval de Santa Anna, va encarregar el projecte a Gaudí, però aquest no va admetre limitacions, es va oposar a fer pressupostos, per voler construir un edifici original que fins i tot els estrangers haurien vingut a admirar». L’edifici bancari és el número 59 del Raval citat, projecte de Pere Caselles i datat 1890-1903.

Gaudí sols va fer l’esbós de la façana del Santuari de Misericòrdia, però els poders fàctics reusencs van premiar el disseny de l’arquitecte municipal Pere Caselles. Amb els Vilella tampoc va poder portar terme cap projecte. Òbviament, Reus lamenta no disposar de cap obra del seu fill il·lustre i conegut arreu del món.