Migracions IV: les pensions

De diferents veus sentim que la immigració és necessària perquè la incorporació de treballadors permetrà pagar les pensions en el futur. També hem sentit que el nostre sistema de pensions pot fer fallida i aquest ominós anunci pot fer-se realitat en pocs anys. Això s’acompanya de campanyes publicitàries agressives de plans de pensions per part d’entitats bancàries.

No vull descobrir tot el que de veritat i mentides envolta el món de la protecció a la vellesa i com finançar-la, però sí oferir una visió simplificada que sigui entenedora.

Els nous ciutadans no pagaran les nostres pensions. Com a molt comprometran l’estat a pagar les seves, tal com vàrem fer els que hem treballat i ara som pensionistes. També en part, perquè els nouvinguts tot i nombrosos, ara per ara ocupen els segments més baixos de l’escala salarial: tenen salaris baixos i, per tant, cotitzacions també baixes. Poca pela. I això sí, quan siguin grans no tornen al seu país d’origen: cobraran la pensió aquí, però se la gastaran allà.

Penseu que una part de la trampa de les pensions és que l’estat, la Seguretat social, et retorna uns diners que abans t’ha retingut, o sigui que eren teus. I et cobra una part com impostos, més o menys un euro de cada cinc. I això a sobre del que et cobra com impostos indirectes varis de tot el que et gastes, l’IVA, que també ve a ser un euro de cada cinc. Així que de la pensió, que era teva, et prenen dos euros de cada cinc d’allò que t’havien retingut. Ves comptant el que et queda.

Amb la retenció d’una part del salari per la Seguretat social es pot entendre com uns diners que l’estat et guarda per a quan deixis de treballar. El mateix que fan els fons de pensions. Podries triar en funció de la confiança que estat o bancs et mereixin. Però ni un ni altres et diran que fan amb els diners. Teòricament, l’estat els fa servir per anar pagant les prestacions per jubilació, atur i baixes per malaltia. Els bancs ho invertiran, també teòricament, per evitar que els diners perdin valor.

Però això és una gran ‘camama’. La quantitat de diners és enorme. Milions de treballadors generen milions d’euros en cotitzacions. Per cert, TOTA la cotització prové del salari, és a dir, del treball. Que la quota es divideixi entre treballador i empresari és una altra ‘camama’. L’empresari té un cost salarial que inclou tot el que costa contractar un treballador: això és el que val una feina. Que la cotització es reparteixi és una ficció perquè sembli que al treballador li costa menys.

De l’enorme quantitat de diners de la Seguretat social, l’estat ha fet de tot, però i principalment apropiar-se’l per cobrir deutes i despeses de l’estat. Això és un autèntic, real i magnífic robatori. La famosa ‘bossa de les pensions’ ha estat buidada en diferents moments i la quantitat desviada pot ser amb escreix de 180.000.000.000 € els darrers anys. No és fàcil imaginar el que són cent vuitanta mil milions d’euros, però això pot cobrir moltes pensions bastant temps. No demaneu explicacions.

Per cert, recordeu que el rescat dels bancs per la crisi fou de 60.000.000.000 €, que s’havien perdut per les juguesques dels banquers. Era un préstec. Encara no s’han tornat.

Els immigrants tenen poc o gens a veure amb les pensions que no sigui que, pel bé de tots, l’important, és que si estan aquí, millor que treballin. I si treballen, que ho facin amb contractes que cotitzin a la Seguretat social.

Si arriba gent nova és perquè busquen i troben feina, que de l’aire no viuen. Si les feines que troben són les que no vol ningú, és perquè són feines feixugues i mal pagades. Els que pensin que els hi prenen les feines, que les agafin primer i s’apuntin a un sindicat que defensi els seus salaris. Si els nouvinguts treballen “en negre” és perquè algú els hi paga amb el mateix “negre” diners, d’origen que també pot ser fosc, blau fosc quasi negre.

Però tot això ja ho sabíeu, oi?