El dret de paralitzar l’activitat productiva per raons de seguretat

Les tràgiques i colpidores imatges de les torrentades i inundacions que han afectat el País Valencià i diferents punts del sud-est de l’Estat espanyol han tornat a deixar en evidència l’actuació de nombroses empreses que, malgrat l’evident risc, han obligat els seus treballadors i treballadores a continuar amb l’activitat laboral. Una situació que, com ja va passar durant la pandèmia de coronavirus, obliga a recordar que, en determinades circumstàncies i sota certs condicionants, els treballadors i treballadores i els seus representants tenen dret a paralitzar l’activitat laboral quan considerin que s’està posant en risc la seguretat i la integritat física de les persones mentre l’empresa incompleix el deure legal d’adoptar totes les mesures necessàries per protegir la salut i la vida de la plantilla.

La Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), regula amb nitidesa el dret de paralització de l’activitat davant d’un risc greu i imminent. Segons l’article 21 d’aquesta normativa, quan l’empresari «no adopti o no permeti l’adopció de les mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors, els seus representants legals podran acordar, per majoria dels membres, la paralització de l’activitat de treballadors i treballadores afectades per aquest risc. Aquest acord serà comunicat immediatament a l’empresa i a l’autoritat laboral que, en el termini de vint-i-quatre hores, anul·larà o ratificarà la paralització acordada».

Per tant, els delegats/des de prevenció o el comitè d’empresa han d’adoptar aquesta decisió per majoria i comunicar-ho immediatament a l’empresa i a la Inspecció de Treball. I en un màxim de 24 hores, l’autoritat laboral ha de ratificar o anul·lar la decisió, tot i que, a la pràctica, pot ser que el termini s’allargui segons la disponibilitat de les inspeccions.

L’abast de la paralització d’activitats per risc climàtic

Aquesta paralització de l’activitat de les persones treballadores afectades pot tenir múltiples expressions; potser la més fàcil d’apreciar i habitual és la suspensió d’activitat d’una maquinària defectuosa que posi en perill (greu i imminent) a treballadors i treballadores (risc de cops, atrapaments o lesions físiques), i es pot aplicar també a tota una cadena de muntatge, grup de màquines o instal·lacions defectuoses. Si parlem de condicions meteorològiques adverses, les situacions que podrien justificar la paralització de l’activitat productiva són diverses, i poden abastar, des de la suspensió de l’activitat de màquines i eines exposades a condicions perilloses, fins a l’aturada de treballs a l’aire lliure en cas de fenòmens extrems.

Recordem-ho: “risc greu i imminent”

La jurisprudència ha anat determinant en quines circumstàncies podem dir que ens trobarem davant indicis racionals de que la continuació de la situació de risc pugui produir danys greus als treballadors, tant de forma immediata com a llarg termini.

El primer qualificatiu de «greu» no té cap dificultat d’interpretació, i és literal; la gravetat del risc ha de ser real i demostrable (no pot basar-se en «rumors» o en informacions que no puguin ser verificables públicament), amb capacitat per produir un dany que ha de ser qualificat de «greu» per a la salut o integritat física de les persones treballadores. El segon requisit, «imminent», té una aplicació més complexa: pot ser un risc que pugui causar immediatament un dany, però també s’inclouen aquells riscos actuals que, malgrat no poder provocar un dany immediat, podria causar un dany greu a llarg o mig termini com podria ser-ho, per exemple, l’exposició a agents cancerígens.

Qui pot prendre la decisió de paralització?

Sempre és aconsellable que la decisió sigui adoptada pel Comitè d’Empresa, com a representants unitaris de treballadors i treballadores, o, en el seu defecte, pels Delegats/des de Prevenció. La decisió ha de ser adoptada per consens o acord de la majoria. Aquestes persones tenen una especial protecció legal que els permet realitzar l’actuació amb més possibilitats reals d’èxit i sense el mateix risc de patir represàlies empresarials. Els treballadors i treballadores afectades (sense cap càrrec de representació) podrien optar per paralitzar l’activitat per evitar riscos només en casos molt extrems i en què no puguin actuar els òrgans decisoris. La paralització per part dels treballadors/es pot comportar sancions i represàlies empresarials (fins i tot l’acomiadament) i, en aquest cas, hauríem d’acudir als jutjats per oposar-nos a l’actuació empresarial sense comptar amb la protecció legal que atorga la condició de representants legals de la plantilla, amb un resultat que pot ser incert i sempre difícil de predir.

Qui és el responsable de la paralització?

Els responsables en aquest cas seran els Delegats/des de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa que ho han acordat, i no les persones treballawdores que hagin acatat la paralització decidida. Els Delegats/des de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa no poden patir cap perjudici derivat d’aquesta actuació preventiva al servei de la salut laboral dels seus companys i companyes, tret que es demostri que han actuat amb «mala fe» o incorrent en una «negligència greu». També en cas que es pogués provar la inexistència manifesta del risc greu i imminent al·legat. És important no aplicar aquesta paralització en base a rumors («es diu que ha passat això») o a testimonis que posteriorment no estiguessin disposats a certificar-ho davant de la inspecció o del jutjat.

Aplicabilitat del dret a paralitzar en empreses de determinats sectors

En circumstàncies extremes, el dret a paralitzar l’activitat productiva davant el risc greu i imminent per a la salut es pot limitar excepcionalment. Així va succeir, per exemple, durant la pandèmia de coronavirus quan es va aprovar el Real Decret 463/2020, de 14 de març que declarava l’estat d’alarma i que va determinar l’obligatorietat de treballar dins el sector sanitari per protegir i preservar la salut pública. Per tant, hi ha sectors i circumstàncies en què la suspensió de l’activitat productiva no és viable, especialment quan la seva activitat resulta essencial. En aquests casos, les empreses haurien d’assegurar totes les condicions de protecció i seguretat per a les persones treballadores.

I si les condicions no em permeten desplaçar-me a la feina?

Un cas diferent és el de les persones que per condicions meteorològiques adverses i perilloses no es poden desplaçar físicament a la feina, si aquesta no s’ha suspès. En aquest cas és molt important notificar per escrit a l’empresa que hi ha una impossibilitat d’assistir-hi per causa justificada (en aquest cas seria una zona afectada i d’alt risc anunciat per causes de pluja o inundacions). Si es treballa fora de zones afectades, sempre es pot parlar amb el comitè d’empresa perquè notifiqui la situació i si la feina a més és compatible amb el teletreball es pot sol·licitar per escrit de gaudir.-o, deixant constància del motiu (causa major d’afectació per alertes de protecció civil). Sempre tingueu en compte que qualsevol notificació o comunicació amb l’empresa ha de ser per escrit, correu electrònic o whatsapp si cal.