No anem bé

No cal ser gaire espavilat per veure que alguna cosa no acaba d’anar bé a Tarragona. Però no ara, històricament. Quan les matrícules dels cotxes distingien la província, hi havia a les comarques de l’Ebre qui deia que volia matricular-lo a Toledo perquè hi apareguessin les lletres TO en comptes de la T de Tarragona. Això és d’abans de la creació de la delegació de la Generalitat de les Terres de l’Ebre, que venia a corregir un dèficit històric.

La província de Tarragona està mal resolta. Mal endreçada. Però ni més, ni menys, que ho està el Camp de Tarragona. Cadascun dels intents fracassats per crear alguna cosa mancomunada ho posa de manifest, i se subratllen amb orgull els “èxits” de comptar amb una universitat descentralitzada o uns acords com els que van permetre portar aigua de l’Ebre. I qui presum, diuen, fa fum.

Francesc Xavier Grau planteja un camí que posa en valor els esforços del passat però que al mateix temps subratlla els errors. Passar de la bona voluntat a l’obligació és passar de l’adolescència a l’edat adulta, però el camí té un punt dèbil: depèn exclusivament de la implicació d’una classe política que, en realitat, no té cap mena d’obligació -ni de responsabilitat- de posar-s’ hi al capdavant.