Efectivament, Ricomà un alcalde sense llegat

A la recent història democràtica de Tarragona hi ha hagut alcaldes amb un gran lideratge, que han guanyat vàries eleccions consecutives, i amb períodes de Govern que han deixat empremta. Penseu en l’alcalde Recasens, en l’alcalde Nadal o en l’alcalde Ballesteros.

No és el cas, però, de Pau Ricomà que es va presentar tres vegades a les eleccions (en les tres ocasions va perdre) i que després d’assolir l’alcaldia amb un equip que no tenia res en comú –tret de dir ‘Ballesteros no’–, trànsfuga inclòs, va demanar ‘una gran majoria a la ciutadania’ i va tornar a perdre, baixant en vots i percentatge.

I aquesta no és la meva opinió subjectiva, és una realitat constatable. Dic això perquè veig que el meu article ‘Ricomà, un alcalde sense llegat’ ha tingut una certa repercussió per part d’aquells que venen a dir «ho vam fer tot molt bé i hem deixat un gran llegat... però ¡oh, injustícies de la vida! vam perdre les eleccions.» O sigui, ho vam fer magníficament però alguns dels nostres socis de Govern fins i tot van desaparèixer de la sala de plens. Veieu quines coses? Fenòmens incomprensibles de l’existència...

Veig que fins i tot un dels nous assessors del grup municipal d’ERC, just abans de prendre possessió del càrrec em dedica un fil per les xarxes on defensa el que anomena com ‘el llegat republicà’. En aquest argumentari tinc l’honor de ser definit com a ‘persona vinculada al PSC.’ Gràcies pel subterfugi, però no cal. Soc socialista fins a la medul·la i no ho he ocultat mai. Sempre he anat de cara i mai he intentat ‘colar’ propaganda com a un presumpte ‘llegat republicà’ absolutament inexistent.

Parlem del ‘llegat republicà’ del senyor Ricomà? Doncs vinga! La veritat és que existeix un llegat... però per oblidar. El primer és l’amalgama de Govern que es va veure obligat a sumar per arribar a l’alcaldia: un pacte de perdedors, sense ambició ni projecte de ciutat, que tan sols va provocar quatre anys d’inestabilitat política per la ciutat, sense rumb i amb els pressupostos prorrogats i -com deia- amb la necessitat d’aferrar-se fins i tot a un trànsfuga per mantenir-se en el poder.

Volem parlar de gestió? Fem-ho! Es van perdre quasi tres milions d’euros en un projecte FEDER europeu tan sols per la seva obsessió de què el projecte del Banc d’Espanya no fos el projecte de l’alcalde Ballesteros, arribant a modificar el projecte i destrossant la fundació.

Tots i totes recordem com va deixar desert en dues ocasions el contracte de la brossa, com va eliminar el quiosc de la Plaça Imperial Tarraco per habilitar un carril bici per on no passa ningú, o l’escàndol de la Torre Minerva -on el senyor Pinedo hauria d’haver dimitit-, la pèrgola del mercat -sense projecte i sense diners-, la mala gestió dels fons Next Generation, el fortí de Sant Jordi on van fer un projecte de restauració però no de previsió. Van deixar els calaixos plens d’idees però sense previsió, ni projectes executius. En fi... Ha calgut que el nou equip de l’alcalde Viñuales arribés per fixar prioritats i posar les coses en ordre.

Quants projectes han hagut de tornar a començar de zero amb el nou Govern socialista de l’alcalde Viñuales? Us poso un exemple: el lamentable espectacle de la primera pedra dels pisos de protecció oficial de Campclar (pla urbanístic que tant el senyor Ricomà com el senyor Puig van intentar aturar per eliminar l’acció de Govern de l’alcalde Ballesteros). Doncs bé, primer ho van intentar aturar i després van treure pit. Trobareu fotos i vídeos parlant del ‘llegat republicà’ sobre un tema que quan ha entrat l’equip de l’alcalde Viñuales resulta que no hi havia ni conveni i que, al damunt, els informes eren negatius. No és un llegat com per tirar coets, certament...

Acabo. El senyor Ricomà ha estat alcalde de Tarragona i, en aquest sentit, té el meu respecte. Va perdre les eleccions, però durant quatre anys va bastir una suma alambricada per aferrar-se en el poder. Fins aquí res a dir. Forma part del joc institucional democràtic. Ara bé, el que és ridícul és construir un relat meitat victimista meitat conspiratiu que ve a dir que tot es va fer d’allò més bé, però que després va quedar esquilat a les urnes. Perquè, a veure amics meus, si tot es va fer tan bé i el Govern era tan bo, com és que el senyor Ricomà és l’únic alcalde democràtic de Tarragona després del franquisme, que perd les eleccions just després d’acabar el seu primer mandat? Aquesta és la qüestió, i no hi ha campanya propagandística a les xarxes que pugui canviar-ho.