Migracions, i V: Euroislam

L’amabilitat del nostre director m’ha permès publicar aquesta sèrie d’articles sobre migracions. No és un bon estil per columnistes i opinadors allargar en diferents capítols un tema concret. Hi ha altres publicacions d’assajos i monografies per acollir temàtiques amples que, acompanyades de bibliografia i altres mitjans com taules o il·lustracions, s’acomoden millor que a una columna de diari. 

Però també és cert que molta de la literatura “experta” es perd en la grisor de les publicacions acadèmiques, i mai arriben a tenir una difusió, merescuda o no, que arribi al públic en general. En principi prometo que no ho tornaré a fer més, per a tranquil·litat dels lectors de Diari Més i de la nostra redacció. Aprofito aquesta darrera oportunitat per a posar sobre la taula que és la secció d’Opinió, un aspecte complex i ben segur incòmode, però que forma part de la realitat d’un segment de la immigració actual.

De la immigració que, al nostre país, va iniciar-se al tomb del mil·lenni, el contingent d’immigrants de religió musulmana és un de notable. Les tres religions dites “del llibre”, jueus, cristians i musulmans, la presència a l’univers mediterrani al qual pertanyem té un històric de segles. I també un històric de convivència i de conflictes. 

La nostra cultura actual està empeltada de la seva presència, com ho està la nostra llengua, al cap i a la fi, la nostra realitat. Des d’una arrel romana, ja que de les civilitzacions anteriors en queden poques restes, les religions ens acompanyen en gairebé totes les manifestacions culturals.

La nostra Universitat i, més concretament, el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball social, va dedicar molt de temps, classes, seminaris i publicacions a temes relacionats al fenomen migratori de molt alt nivell acadèmic i científic, i de transcendència internacional.

En un moment que vam convidar al Prof. Tullio Seppilli, insigne mestre d’antropòlegs de la U. de Perugia, a Itàlia, vam fer un tomb de cotxe per l’entorn de Tarragona per mostrar-li el nostre país. Conversant sobre la immigració nord-africana, en veure els topònims dels pobles tarragonins: Albiol, Alcover, Altafulla, Benifallet, la Pobla de Mafumet, etc. va exclamar: «Ara ho entenc. No és que vinguin. És que tornen.»

Una bona part dels alminars, minarets, les torres de predicació, de la crida a la zalà quotidiana, van ser transformades en campanars a les terres de l’Aragó, València i al-Àndalus actual. L’arribada d’uns quants milions de musulmans a l’Europa cristiana topa amb les limitacions, sovint no només municipals, per a la construcció de mesquites i alminars. Pot ser que sigui superable perquè hi ha aplicacions pel mòbil per la crida a la zalà.

Aproximadament cinquanta (50) milions de ciutadans europeus s’identifiquen com musulmans, tot i que amb una notable diversitat de cultures i pràctiques religioses. Això s’aproxima a un 8% de la població de l’Europa continental, excloent Turquia i els seus 85 milions d’habitants. Com per a no tenir-ho en compte.

El terme Euroislam fa referència a una suposada nova branca de l’Islam, històricament originada i desenvolupada als països dels Balcans i de l’est d’Europa, generalment secularitzada. Tal sembla que seria la forma d’Islam que resulta acceptable per les autoritats i les poblacions europees cristianes. S’entén que aquest tipus d’Islam participaria dels valors polítics i socials comuns a l’Occident de pluralisme religiós, tolerància, democràcia liberal i separació tàcita entre l’estat i la religió.

Pot ser una vana esperança d’integració d’una religió teocràtica que no comparteix ideals de la democràcia representativa on, a més, el poder judicial està sotmès a jerarquies religioses. No valdran mirades al passat on la intolerància va forçar a poblacions morisques a marxar, a instàncies d’una Inquisició bel·ligerant i maldestre i on hi ha gent que (dissortadament) es diu Matamoros de cognom. I la tolerància és un bé que és mal de repartir. Però, uns i altres, no podem tancar els ulls a una realitat que voldríem la menys conflictiva possible.