Els Garreta, pare i fill

L’any 1980 vaig publicar el meu primer llibre Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX que vam coeditar amb la llibreria Guardias, que estava a la rambla Nova 48. L’alcalde Josep Maria Recasens (1979-1989) va presidir la presentació del llibre a la mateixa llibreria. 

Recordaré tota la vida una frase que va dir: «... la importància de les imatges fotogràfiques d’aquest tipus de llibres és que ens permeten visualitzar edificis que al llarg del temps per l’especulació immobiliària i la poca sensibilitat dels seus propietaris desapareixen...». 

Quanta raó tenia Recasens, ja que a hores d’ara el patrimoni arquitectònic de Tarragona no pot inventariar les Cases Güell/‘la dinamita’ i Marsol, el Teatre Tarragona, els cines Moderno i Femina/Mobles La Fàbrica, la fàbrica Solano, la perfumeria Micó, bodegas ‘De Muller’, la clínica Dr. Aldecoa, el Teatre Principal i la Villa Morera/Mas Vallvé.

L’arquitecte Josep Maria Garreta Cusidó/JMGC (Tarragona 1941) també va participar, ja que em va escriure el pròleg del llibre, que comença així: «Cuando vi aparecer en la prensa local los primeros trabajos de Buqueras Bach sobre arquitectura local, tuve una gran satisfacción pues pensé que en nuestra comunidad se había producido un hecho cultural insólito: alguien se preocupaba por nuestra arquitectura local contemporània y dedicaba muchas horas de trabajo y esfuerzos a la misma». 

Al pròleg també escrivia sobre el llibre Arquitectura de Barcelona, de Hernández Cros, Mora i Pouplana, de l’aparició de «fortes individualitats» com les del reusenc Gaudí o del tarraconense Jujol que «elevaron la arquitectura catalana al primer plano internacional», del GATEPAC, de la Bauhaus alemana, del grup R i de Coderch, dels models de Palladio o Brunelleschi i per descomptat de l’edifici del ‘govern civil’ de De la Sota. Garreta acabava escrivint: «Por esto debemos encoraginar a Josep M. Buqueras i Bach para que continúe en la tarea, que a pesar del tiempo que ha dedicado a la misma solamente consideramos iniciada, al propio tiempo que deseamos que esta inciativa halle el merecido eco en nuestros conciudadanos».

L’arquitecte Saül Garreta, fill de JMGC, ha estat gairebé dos anys liderant l’Autoritat portuària, S’ha escrit que se’n va el ‘president de la descarbonització’. El seu curt i eficaç pas el podríem definir amb els deu punts següents: 

1. Ha marcat les bases per aconseguir un aire més mediambiental; 

2. Grans inversions de futur: 412 milions d’euros pels pròxims quatre anys;

3. Compromís amb la sostenibilitat; 

4. Increment de tones de les mercaderies; 

5. Ha orientat l’activitat a la transició ecològica; 

6. Increment dels viatgers dels creuers; 

7. Ha dinamitzat l’APPORT; 

8. Ha col·laborat per definir el full de ruta del pla de CheMed; 

9. El Port es manté en el cinquè lloc de l’Estat.

10. Vol que Tarragona sigui la seu de la Vall de l’Hidrogen. Des del punt de vista personal ha posat en evidència la seva gran capacitat de diàleg. Saül Garreta considera que «el Port ha de ser sempre un actor important de l’Àrea Metropolitana». Per tot plegat, moltes gràcies.

Ara Santiago Castellà agafarà el relleu de Garreta i seguirà la trajectòria professional que han marcat els presidents executius del Port: des de la democràcia que han estat: Josep Munné 1985/1987, Antoni Pujol 1987-1995,Josep Maria Maceira 1995-1996, Lluís Badía 1996-2004, Josep Anton Burgasé 2004-2011, Josep Andreu 2011-2018, Josep Maria Cruset 2018-2022 i Saül Garreta 2022-2024. De Castellà ja en parlarem, però estic segur que ho farà força bé. El conec des dels anys 80, li desitjo tot l’encert del món i que de la seva personalitat humanística, universitària i política ens gaudirem tota la ciutadania, Així sigui.