Estic indignat: ‘regina butxaques’ i ‘rosites’

Llegint la crònica del ple municipal de l’ajuntament, del passat divendres no em va agradar: «TGN pagarà més en 2025 pel deute del pàrquing Jaume I i el Mercat Central que en Festes... destinarà l’any vinent 1,4 milions per reduir el passiu de dues obres històriques...» La previsió de la despesa en les Festes és d’1.307.000 euros: Santa Tecla, Sant Magí, Concurs de focs, Carnestoltes, Activitats, Casa de la festa, Magatzem Reial, Sant Joan i Corpus, Seguici i Portants aigua.

Això del pàrquing és quelcom kafkià. El projecte es va encarregar, ves per a on, a una enginyeria de Madrid, que mai havia fet cap aparcament intel·ligent. El pressupost inicial era de menys de 4 milions d’euros, després també es va construir el que ha de ser el centre cívic de la Part Alta. Finalment, va costar més de 34 milions d’euros. No hi va haver cap direcció tècnica. Potser havia d’haver-hi un arquitecte per l’obra civil i un enginyer per l’obra estructural mecànica. 

Qui donava el vistiplau per anar pagant les factures de la constructora? La direcció que no existia, o sí? Suposo que la intervenció estava en el procés normal de tota construcció municipal, per tant, també havia d’existir la conformitat administrativa adient. És a dir, una colla de despropòsits i interrogants que a hores d’ara no s’han aclarit. Ja fa anys que tot plegat està ‘sub iudice’.

L’economia de la plaça de la Font segueix amb el llast dels dos megaprojectes des de fa gairebé vint anys, que han posat en ‘jaque’ a les despeses tarraconenses, El desgavell de la Part Alta suposa un passiu de 25 milions i la reforma del mercat municipal modernista és 34,3 milions.

Aquí si els euros han estat ben utilitzats reformant la majestuositat del projecte centenari (1911-1915) de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà, amb el carrusel del seguici popular inclòs, no carilló. En fi, el deute pendent entre les dues obres és de 25 milions d’euros, entre quatre crèdits.

Al malson, fet realitat, de l’aparcament intel·ligent que a tots els ciutadans tarragonins ens afecta en els nostres impostos, hem d’afegir l’altra operació d’enginyeria financera que va significar convertir la fàbrica del gas, a la llera del Francolí amb el Parc Central. Tema que recentment s’ha tractat als jutjats després de trenta anys. 

Ningú se’n recorda de res. Falten més jutges perquè no és admissible que els temes es dilatin en el temps i els que van exercir i practicar el que podem anomenar ‘regina butxaques’, com si no hagués passat res, se’n van ‘de rositas’. Cada vegada més, conviuen els polítics judicialitzats i els jutges polititzats.

Vull acabar amb una notícia positiva per a tots, una notícia bomba. El govern municipal ha aprovat per segona vegada consecutiva els pressupostos, amb els catorze vots favorables del PSC/9, Junts/3 i En Comú Podem/2. L’abstenció dels dos trànsfugues de Vox, amb el ‘no’ d’ERC/6, PP/4 i de la consellera d’ultradreta. Aquesta majoria no es produïa des de l’any 2009 amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. 

En aquest segle XXI és la tercera vegada que s’aprova el pressupost municipal, És molt important, ja que, al cap i a la fi, és el plenari més transcendent de cada any. Enhorabona a l’alcalde Rubén Viñuales, a la consellera d’hisenda Isabel Mascaró i al exregidor Pau Pérez, entre altres. Malgrat tot, quan recordo els esdeveniments entorn dels ‘regina butxaques’ que se’n van ‘de rositas’ estic profundament indignat.