Opinió
Denunciïs o no, sense consentiment és agressió
Els abusos i les violències sexuals contra les dones i el col·lectiu LGTBIQ+ han existit des de sempre. Totes hem escoltat històries de les nostres mares i àvies, similars als testimonis que avui podem llegir a l’Instagram de la periodista i escriptora Cristina Fallarás. Mils i mils d’històries de dones anònimes que, gràcies a les xarxes socials, poden explicar els abusos i les violències viscudes; que poden posar nom als records que les han violentat i que han passat factura al llarg de la seva vida.
Llegint aquests testimonis, ens trobem amb la necessitat de posar la paraula correcta: abús, violació, assetjament, violència... I passem de sentir-nos culpables a veure’ns com a víctimes. També ens sentim protegides, cuidades; sabem que no estem soles, que som moltes. Gràcies infinites, Cristina Fallarás, per l’enorme treball que fas.
Com podem veure als testimonis publicats al seu compte d’Instagram (@cfallaras), els abusos es donen a tots els àmbits: a la família, al món laboral, educatiu, cultural i artístic, a la parella, a les xarxes... fins i tot als partits polítics, siguin de dretes, d’esquerres o de centre. Aquests són un reflex de la nostra societat, on el patriarcat i la masculinitat ho impregnen tot.
Aquestes últimes setmanes, s’ha parlat molt de violència masclista als mitjans arran de la denúncia contra Íñigo Errejón. Volíem recordar que el més important és recolzar les víctimes, acompanyar-les i agrair la seva valentia. Tant si formalitzen una denúncia com si no, les víctimes han de ser el centre de la nostra atenció.
També volem destacar que el més important del nostre temps és que JA NO CALLEM, que LA POR ha canviat de costat, que S’HA ACABAT. Tot això ha estat possible gràcies a la lluita FEMINISTA. A Errejón no l’han fet fora ni el partit, ni les periodistes. A Errejón l’hem fet fora les FEMINISTES, gràcies a la lluita als carrers, al @METOO, al #YOSITECREO, al #SEACABÓ i a les lleis feministes com la del SOLO SÍ ÉS SÍ. Avui, qualsevol dona, sense necessitat d’una sentència judicial, pot ser reconeguda com a víctima.
Però encara queda molt per fer. Hem de continuar lluitant i exigir a les institucions que desenvolupin i posin en marxa totes les lleis feministes aprovades. Avui és Íñigo Errejón, i demà seran uns altres: agressions, assetjaments o assassinats. Aquest 2024, el nombre de FEMINICIDIS va en augment. Segons dades oficials, a 1 de novembre, 40 dones han estat assassinades i 10 infants han estat assassinats per VIOLÈNCIA VICÀRIA. Malauradament, a Catalunya, el nombre d’assassinats el 2023 va ser d’11. Aquest any, ja són 12 les víctimes.
Ara que ens acostem al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, fem una crida a participar en els diferents actes que se celebrin i a mobilitzar-nos als carrers amb el crit de «PROU».
Recordem aquelles dones que ja no estan entre nosaltres, fem visible la nostra força i determinació, i cridem ben fort que S’HA ACABAT, perquè som MOLTES, NO ESTEM SOLES I JA NO CALLEM. VISCA LA LLUITA FEMINISTA!