Opinió
Sísif al Camp de Tarragona
A estudis socioeconòmics, plans territorials o plans estratègics no ens guanya ningú. El calaix on van a parar tots els projectes d’àmbit territorial que s’han fet i s’han desfet en els darrers 25 anys a casa nostra deu haver-se convertit ja en tota una prestatgeria de les robustes, d’aquelles que van de paret a paret i que serveixen per guardar-hi tota mena de coses, no fos cas que algú mai les necessiti.
Per sort, tota la informació està disponible. Tots els estudis estan fets. Totes les institucions han aportat la seva veu i tots els actors socials han dit la seva en un moment o altre d’aquests darrers 25 anys. Què falta per acabar el procés de creació d’un ens metropolità a Tarragona? Calderó segur que em presta una cita seva que no ha entrat a l’entrevista: «Diu Mike Tyson que tothom té un pla fins que li claven un cop de puny a la cara».
D’acord, els temps polítics i la conjuntura global no han ajudat gens. D’acord, potser la ingent feina feta fins ara amb la millor de les intencions necessiti una revisió. I, d’acord, el debat metropolità nostrat és relativament recent i potser no ha arribat a la maduresa de Barcelona als primers anys de la democràcia. La part bona és que Sísif, de moment, sempre se les empesca per empènyer la pedra de nou muntanya amunt.