Pedra, paisatge i associacions. Setmana de la pedra seca al Baix Penedès

Del 22 de novembre al 1 de desembre, el Baix Penedès es vesteix de pedra per celebrar la Setmana de la Pedra Seca, un moment no tant per reivindicar una part fonamental del nostre paisatge, de la nostra història, sinó per tornar a contactar amb la nostra identitat. No en va, el Penedès és terra de vinyes, d’oliveres i de paisatges modelats per l’home. Paisatges, sovint, d’una bellesa salvatge i alhora domesticada doncs son el fruit del treball incansable i secular de qui ha habitat la nostra terra.

És impossible intentar entendre la nostra comarca sense entendre els marges que terrassen el territori, les barraques que esquitxen els camps, les trones que abracen els garrofers, les cisternes i pous que s’amaguen entre els ceps i les oliveres, els camins empedrats, els curiosos pous de gel... no ens equivoquem si diem que és la Pedra Seca qui ha configurat el paisatge del nostre Penedès. I no podem oblidar que el paisatge sempre configura el caràcter de la gent que hi viu. Som com som perquè vivim on vivim.

De fet, la Setmana de la Pedra Seca és més que una celebració o una evocació folklòrica; és una crida a l’acció. La Pedra Seca no és només un vestigi del passat, és un tresor que encara és viu i que continua configurant una part del paisatge que ens defineix com a poble. I si volem continuar sent, no podem renunciar al progrés, però tampoc podem renunciar al que hem estat. Només podrem construir un futur Penedès amb personalitat i caràcter si sabem conjugar bé el nostre present amb el nostre passat.

I això explica per què al Baix Penedès tenim tantes associacions locals vinculades a la Pedra Seca. Associacions formades per una legió de voluntaris que inverteixen molts esforços i energies per recuperar, reivindicar i explicar-la. Gent que encara conserven el coneixement ancestral de la Pedra Seca i que tenen ganes de mostrar, ensenyar i fer gaudir. Només així s’entén el per què de les nombroses activitats programades aquesta setmana a Albinyana, Banyeres, Bonastre, Calafell, Cunit, El Vendrell, la Bisbal, Llorenç del Penedès, Mas Llorenç i Sta. Oliva.

Però aquest any hi ha una novetat. El treball d’aquestes Associacions és imprescindible i irreemplaçable però, sovint, no és suficient. I per aquest motiu va sorgir la iniciativa de crear una coordinadora comarcal per tal de sumar esforços i, sobretot, generar una massa crítica que serveixi per valorar i protegir amb més eficiència aquest Patrimoni.

I és una novetat doble, perquè per primer cop les institucions han entès la importància d’una iniciativa com aquesta. Les Conselleries de Turisme i Cultura del Consell Comarcal han sabut acollir la proposta i s’han organitzat per ajudar a fer possible aquesta coordinadora. Si les associacions locals són imprescindibles, les institucions són necessàries, si es vol donar força i continuïtat a tots aquells que de veritat estan ‘picant pedra’.

I així ha nascut el Rebló, Coordinadora d’Associacions de Pedra Seca del Baix Penedès. El nom no és pas gratuït: un reblo és una pedra que s’utilitza per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, i és el reble (el conjunt de reblons) el que donarà consistència i solidesa a la construcció. I aquesta és la funció que vol prendre la Coordinadora,