Xavier Borrell i la Casa Cardús

Ja fa anys que conec a Xavier Borrell, com a mínim des de l’any 1987-1988 quan va ser president de la Jove Cambra Intencional de Tarragona, jo havia estat el dècim president, l’any 1980-1981. El primer president va ser Josep Maria Marsal, 1970-1971. Després van ser presidents, sempre amb el mandat sols d’un any, igual que l’entitat Rotary Club Internacional, Manel Albiac, Manuel Tapias, Joan Ramon Martorell, Enrique Castillejos, Ricard Climent, Josep Moncusí, Leonci Monlleó i Tere de la Salud. És a dir, amb Xavier en coneixem gairebé quaranta anys.

Dies enrere em va demanar un escrit pel seu segon llibre Montblanc Modernista. Casa Cardús. Història d’una casa de la Conca. A la contraportada podem llegir «... una joia modernisme que va ser alhora casaló i fàbrica tèxtil, un pilar social i econòmic de la vila de Montblanc durant el segle XX». He de confessar que en el meu llibre Casa Navàs i el Modernisme de tota la província de Tarragona (2021), no consta aquesta casa. 

Per què? En la meva consulta a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Arquitectònics de Montblanc, llistat redactat per l’arquitecte Lluís Maria Albin Solà, amb 123 referències, per una part, i a la ‘Llista de monuments de la capital de la Conca’, amb 95 fitxes, per altre, no hi cap referència a la casa Cardús. 

L’arquitecte Josep Sánchez Ferré, prologuista de l’esmentat llibre, fa referència als arquitectes vallencs Cèsar Martinell Brunet i Josep Maria Vives Castellet, que tenen moltes obres a la Conca, El primer a Vilaverd, Pira, Barberà de la Conca, Forès i Vives a Santa Coloma de Queralt, Conesa i Solivella. Tots dos van fer projectes a Montblanc, l’Espluga de Francolí, Sarral i Rocafort de Queralt. A cap monografia sobre les seves obres trobem cita de Cal Cardús.

Sánchez cita altres arquitectes com el tarragoní Ramon Sals Ricomà, autor de la Societat Artesana montblanquina,; els barcelonesos Ignasi Brugueres Llobet/ i Pere Benavent de Barberà, amb les obres de l’Escorxador i el nou Altar de l’església de Santa Maria, respectivament; el reusenc Francesc Adell Ferré/Casal Montblanquí.

En el meu llibre cito altres obres modernistes de Montblanc com: l’Antic Escorxador, actual Biblioteca Conangla i la Casa Robusté, dels mestres d’obres Joan Anglés Farriol i Joan Solé Folch, respectivament: la Vil·la Romana i la fàbrica de cautxú Sanfeliliu del saragossà Pascual Bravo Sanfeliu. 

Per completar el patrimoni modernista arquitectònic de tota la comarca recordo: a Sarral, Casa Fornés – Cal Garrofa i Cal Vidri; a Rocafort de Queralt la casa de la Vila i Cal Claret; a Santa Coloma de Queralt els teatres Associació Colomina i el de la Societat L’Estrella, l’Antic Escorxador i la Xemeneia de la fàbrica de filats i teixits Ferrer i Fill; a Blancafort, el Celler del sindicat Agrícola i Cal Sec; a Vallfogona de Riucorb, el barri del Balneari i els xalets Sant Jordi i Santa Teresa; a Vímbodi i Poblets, l’església parroquial amb dissenys de l’arquitecte Jujol.

Borrell ens fa saber en el seu llibre vuit edificis més modernistes a Montblanc. Enhorabona. 

La presentació d’aquest llibre serà el divendres vinent als Serveis Territorials de Cultura al carrer Major i l’amic Xavier m’ha invitat a fer la presentació el seu llibre, que ens permetrà «descobrir el patrimoni modernista de Montblanc i de la Conca de Barberà, a valorar-lo, donar-li la visibilitat que mereix i preservar-lo, perquè esdevingui un llegat viu per a les generacions futures». 

El llibre també, sens dubte, és un record i un homenatge als avis paterns de Borrell, que hi van viure, A Josep M. Cardús i els seus fills, per haver-nos llegat aquesta casa i a Mariarte Riera, l’actual propietària per haver-la recuperat. Moltes gràcies a tots. I ens veiem divendres.