Les nenes i els nens de Tarragona, la clau per preservar el patrimoni

Tarragona és una ciutat amb un patrimoni històric que va més enllà de les restes arqueològiques visibles en cada racó. Aquest llegat és part essencial del carácter i el sentir tarragoní i una font de riquesa cultural que requereix molt treball i un pla estratègic per protegir-lo.

En aquest context, el paper dels nens i nenes, dels estudiants de la ciutat, és fonamental, ja que són ells i elles els qui hauran de protegir i defensar aquest patrimoni, estimant-lo per poder transmetre’l a les generacions futures. Aconseguir que els nens, nenes i joves connectin amb el patrimoni i la cultura de la seva ciutat no és només desitjable, sinó essencial per garantir la protecció a llarg termini dels molts béns -i no parlem només dels romans-, que integren el nostre patrimoni.

La iniciativa que volem recuperar, el programa l’Escola Adopta un Monument, és un exemple de com implicar als més petits de la casa, i també als adolescents i joves, en la valoració i cura del patrimoni.

Mitjançant aquesta proposta, l’Ajuntament de Tarragona, amb motiu del V Aniversari de la proclamació del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, va posar en marxa aquesta iniciativa i va aconseguir que els nens, nenes i joves connectessin amb els monuments de la seva ciutat d’una manera directa i propera, fent-los partícips de la història que cada un d’aquests espais representen, tant en si mateixos, com en el seu entorn, i també posant en valor el que han significat dins la història de la ciutat i per les generacions que ens han precedit, així com per nosaltres, els habitants de l’actual Tarragona.

Aquesta iniciativa no només els proporcionava un coneixement pràctic, sinó que fomentava una connexió emocional amb els espais patrimonials de la ciutat. Com qualsevol altre sentiment d’afecte, estimar el patrimoni implica conèixer’l, entendre’l i fer-lo propi; és així com neix la motivació per protegir-lo.

L’Escola Adopta un Monument ens ensenyava que l’aprenentatge cultural i patrimonial no ha de limitar-se a les aules. En fer activitats des dels mateixos monuments, els alumnes s’endinsaven en la història de Tarragona d’una manera pràctica, divertida i engrescadora: mesurant les dimensions de monuments, identificant els materials de construcció o analitzant-ne els detalls. Aquest aprenentatge pràctic no només els oferia coneixements acadèmics, sinó que els dotava d’una visió més àmplia sobre el valor d’allò que podien observar diàriament.

Aquesta experiència va esdevenir un pas decisiu per desenvolupar un sentiment d’arrelament i orgull, importantíssim perquè sorgeixi la voluntat de protecció i defensa del patrimoni de la que parlem. I una cosa no menys important, la voluntat que tot això arribi, també, a les seves famílies, als seus pares i mares. Ningú és millor guia de la seva ciutat, per un pare o una mare, per un avi o una àvia, per un tiet o una tieta, que el seu fill o filla, el seu net o neta, o el seu nebot o neboda.

És per aquest motiu, i coincidint amb el XXIV Aniversari de la proclamació del Conjunt Arqueològic de Tarraco per part del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i en l’inici d’aquest any de commemoració del XXV Aniversari de la seva declaració, que Tarragona ha de recuperar aquesta iniciativa que sens dubte té el potencial de transformar els alumnes en divulgadors culturals dins de les seves famílies i amistats.

És així com Tarragona, única Ciutat Patrimoni Mundial de Catalunya, podrà preservar per les generacions futures, la seva riquesa patrimonial, no només com un record del passat, sinó com una part viva del seu dia a dia i de la seva essència com Ciutat.

Feliç XXIV Aniversari de la Declaració del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.