La superficialitat informativa

És un tema repetitiu, en el debat polític, la pèrdua de credibilitat de la nostra classe dirigent, a l’hora de veure com, una part dels suports electorals, aposten per opcions, en funció d’una ‘credibilitat’ sota mínims de les opcions més tradicionals, en tots els costats del marc parlamentari.

Qüestions com les decisions dels líders de torn, no subjectes a la lògica, i la transparència exigible, per no esmentar els ‘canvis d’opinió’ que posen en dubte, fins i tot, plantejaments ideològics vitals, són variables que no haurien d’obviar-se o deixar-se de costat; especialment quan es busquen ‘raons’ del que succeeix en la mateixa dinàmica electoral i els canvis de tendència al respecte.

Molt es parla de la necessitat de buscar ‘forces de govern’ eficaces i plenes de solucions pels problemes que té plantejats la nostra societat, tant a escala interna com també en el de caràcter internacional, malauradament sembla que tot queda en ‘estratègies a curt termini’ que semblen exclusivament preocupades en un futur que cada cop s’escurça més.

Dintre d’aquesta dinàmica de ‘fer gestió’, tant des del govern, com de les opcions opositores, sembla cada cop més consolidada l’estratègia de la ‘superficialitat’ en els assumptes, com una manera de gestionar que el que vol, des de la lleugeresa de les decisions, és confondre la realitat en funció de l’interès particular de cada moment.

No puc negar que la majoria de decisions a adoptar, a efectes econòmics i polítics, són feixugues i complicades, doncs, en moltes ocasions, depenent d’agents exteriors incontrolables, com pot ser la ‘geopolítica’, entesa en el més ampli condicionant, aliè dels temes en discussió; però també, en massa ocasions, les conclusions que es fan, neixen marcades per extremismes i posicions ideològiques minoritàries, a efectes pràctics, encara que depenent de ‘l’instant’ tenen un pes electoral concloent a l’hora de fixar majories i minories.

És cert que, avui, gestionar és cada cop més complicat, però el que és evident és que la ciutadania necessita respostes als seus problemes, no estant disposada a acceptar ‘les excuses’, com fórmula de tasca pública, és a dir, certament és difícil decidir, però això no és el límit per una eficàcia imprescindible a l’hora d’endegar propostes que solucionin problemes i que no els creen.

En una democràcia com la nostra el paper dels mitjans de comunicació és emblemàtica i, per tant, les darreres controvèrsies al respecte haurien de ser vàlides, si donen respostes, en positiu, al crit de la gent per obtenir informació no esbiaixada, ni interessada, i és aquí on es pot donar una proposta al respecte com és la necessitat d’aprofundir en les ‘noves’, no passen de puntetes, en un compromís per valorar la informació com un producte que no haurà de merèixer la falsedat, com principi vital. 

Ja sé que són molts els condicionants al respecte, en un món on les ‘novetats’ són globals i on gaudim quasi al moment allò que succeeix al costat de casa, però també a milers de quilòmetres, per tant, entenc que no ens podem quedar en el titular, almenys en temes de transcendència, sinó que hauríem de fer un esforç per conèixer el ‘perquè’ com garantia de llibertat i veracitat.

L’evidència d’una societat on ens ‘bombardegen’ permanentment amb noves de tota mena, fa que es faci molt enrevessat llegir més enllà dels titulars, fins i tot, ni valorar d’on venen les informacions, ni qui les dona, però, en tot cas, aquest és, alhora, un defecte i una virtut, del mateix sistema, una altra cosa és com saber tractar-lo, si realment volem gaudir de les coses bones que el mateix ens dona, aparcant la negativitat que també ‘transporta’.

No oblidem que la ‘informació és poder’, i és aquesta la lluita que s’està produint, a l’hora d’intentar posar ‘seny’ a una situació difícil i amb greus problemes pràctics per la seva reconducció cap a paràmetres de raonaments, massa vegades oblidats, inclús acceptats en funció de les mateixes novetats i el nostre convenciment individual.