La mentida feta veritat

El primer govern de Pedro Sánchez Pérez-Castejón va ser des de juny de 2018 fins gener de 2020. Sánchez és investit president de Govern quan el Congrés de Diputats aprovà la moció de censura contra Mariano Rajoy en la XII legislatura d’Espanya. 

Tot això va vindre precedit per una obra de teatre en tres actes, és a dir, en tres dies successius: 1r. El dimarts 23 de maig de 2018 el govern de Mariano Rajoy aprova el pressupostos generals de l’Estat; 2n. El dimecres es coneix la sentència de l’Audiència Nacional sobre el cas Gürtel que afectava al Partit Popular i 3r. Dijous es presenta una moció de censura contra el president Mariano Rajoy, L’u de juny Sánchez guanya per majoria absoluta i queda investit president del Govern d’una manera totalment legítima, d’acord amb la Constitució espanyola i el 7 de juny el primer govern sanchista pren possessió davant del Rei i cap d’ells jurà sobre la Bíblia. Tot això sembla que a hores d’ara encara no ho ha paït el PP.

El periodista sabadellenc Llàtzer Moix escriu a La Vanguardia el 24 de novembre passat, que «la mentida és tan vella com el gènere humà». Recorda que la Bíblia narra que «Eva desoí el mandat diví i va creure amb la serp que li va dir que no moriria encara que mossegués el fruit prohibit ... la primera mentida la pronuncià una serp, animal que uns associen a la intel·ligència i altres a la maldat». Glenn Kessler, verificador de notícies de The Washington Post declarava en el diari ja esmentat el dimarts 19 de novembre a La Contra que «tenia documentades 30.000 ocasions en les quals Trump va mentir sent llogater de la Casa Blanca».

Moix escriu «Alberto Núñez Feijóo, amb una ambició de govern arrelada en la tradició catòlica – octau manament encara vigent: no aixecaràs fals testimoni ni mentiràs – es comporta com ho fa en aquest terreny corrobora que la política espanyola ha caigut molt baix ... per guanyar en bona lliça, el PP ‘azuce’ a calumniadors del perfil del seu portaveu Miguel Tellado. Però que el seu president Feijóo hagi tractat de protegir a Mazón, incompetent baró valencià. . . ens indica que el PP no li fa vòmits a la mentida i projecta sobre el rival les seves pròpies culpes».

Jean-Léon Gérôme (1824-1904) pintor, escultor, academicista francès, va escriure quelcom allà per el 1900, però que pot ser com un himne i ara és de rabiosa actualitat, És com una llegenda: Un dia la veritat i la mentida es van creuar, bon dia li va dir la mentida, bon dia li va contestar la veritat, formós dia li va dir la mentida, llavors la veritat comprovà si era cert i ho era. Encara més formós està el llac li va dir la mentida, llavors la veritat es va abocar per veure el llac i va veure que la mentida deia la veritat i va assentir. 

La mentida va córrer cap a l’aigua i va dir l’aigua encara està més formosa, nadem. La veritat va tocar l’aigua amb els seus dits i realment estava formosa i confià en la mentida, ambdues es van treure la roba i nadaren tranquil·les, una estona després va sortir la mentida, es va vestir amb la roba de la veritat i se’n va anar. La veritat va ser incapaç de vestir-se amb la roba de la mentida i començar a caminar sense robes i tots s’horroritzaven en veure-la. És així com avui en dia, la gent encara prefereix acceptar la mentida disfressada de veritat i no la veritat nua. Quant durarà aquest xoc polític en el qual estem: la mentida feta veritat?