Democràcia nova

Malgrat que, segurament, no ha comportat ser un tema discutit de manera amplia, la realitat és que, les darreres conteses electorals ens han situat en un mou marc d’entesa a l’hora de constituir els diferents governs, havent passat de majories, més o menys amplies, a una situació d’atomització, on cada cop es fa més difícil retrobar aliances o, el que pot ser més complicat, la vigència de executius, en minoria, que desenvolupen la seva tasca en funció d’una precarietat manifesta.

Sembla, al menys a curt termini, que han quedat enrere els governs de majories absolutes, el que comporta un nou marc de gestió condicionada; però és que a més no oblidem que també el bipartidisme ha saltat pels aires i podem veure ‘poders’ d’opcions que, en cap cas, son majories, però que en funció dels nous equilibris, conquereixen governs de manera evident.

La democràcia nova que esmento té, evidentment, avantatges, al menys en la teoria, doncs sembla lògic que els governs, en cada cas, estaran més pendents dels suports de tercers, per fixar models de gestió, ara bé, la realitat objectiva ens porta, també, a ‘condicionants d’acord’ que inclús, a vegades, posen en entredit els propis compromisos d’uns i altres, amb posicions emblemàtiques o amb imposicions sense cap suport o purament ideològiques. 

Així, podem veure que les exigències creuades antre les membres de les diferents condicions de govern, masses vegades passen per imposicions amb molt suport pràctic, però que es fan valdre en funció de la ‘necessitat’ a l’hora d’arribar a acords.

Segurament, el que esmento, ens trasllada a un marc d’incompliments dels compromisos electorals, que pot arribar fins apunts bàsics de qualsevol programa de govern, on els guanyadors es veuen obligats a renunciar ‘al que faci falta’ per conquerir un ‘poder que neix hipotecat’.

En cap cas, vull que les meves reflexions siguin una crítica als suposats acords, legítims i legals, una altra cosa són les conseqüències de tot això i, el que és mes greu, quina lectura fa la ciutadania al respecte, per tant, quan ens preguntem del perquè de la ‘pujada’ de les opcions extremes, no estaria de més, també, fer una lectura de tot el que esmento i si no valdria la pena fixar uns límits al respecte, arribat el cas.

No pot ser de rebut que ‘els canvis de discurs’, en funció de l’anhel pel poder, es normalitzi i, per tant, no estaria de més fer-hi una pensada al respecte, no sigui que el desencís d’aquells que no entenen el succeït ens traslladin a nous marcs de resultats electorals difícils d’entendre, però més properes del que puguem sospitar, per mol que puguem criticar-los sense límits.

La democràcia, avui, segueix sent fruit del que diu la gent a l’hora d’exercir el seu dret d’elecció i, per tant, es troba subjecte a la informació, manipulada o no, i interessada o esbiaixada però, per damunt de tot, oberta amb multi canals de comunicació que fan la seva feina en comú, també d’interessos, siguin els que siguin.

No tinc dubtes que, arribat el moment, veurem acords, d’uns i altres, a l’hora d’adaptar-se a noves situacions en funció de qui té el govern o quedi a l’oposició on, novament, la ‘demagògia’ farà la seva tasca, per justificar el que calgui. Espero i desitjo que tot els implicats, mínimament, respectin els resultats, encara que no agradin i sàpiguen reconduir un marc, en portes, ben complicat.

L’exemple dels resultats a USA i els que, segurament, es produiran a Europa, en funció d’un ‘pèndol’ que ara tira cap a la dreta, suposaran canvis en plantejaments, avui, més o menys, consolidats i, per tant, serà necessari un exercici de rigor per poder recuperar un seny que, a vegades, sembla oblidat pels implicats, en l’exercici del poder i, com he dit repetidament, confonen a l’adversari en enemic, amb el que això suposa a l’hora de refer ponts avui desapareguts.