Amb l’alcalde Viñuales Tarragona avança

Una gestió administrativa, diguem-ne, estàndard es pot assolir tècnicament, cert. És important, sense dubte. Però si alguna cosa he après en política és que el que sovint marca la diferència és la valentia i la capacitat d’iniciativa d’aquells que tenen la màxima responsabilitat institucional. Sense fer salts al buit però tampoc sent porucs, abandonats a la inèrcia o la impotència. Amb sentit comú, sí, però també amb audàcia i ambició de ciutat. I ara que portem més d’un any de mandat considero que és just reconèixer i valorar el lideratge de l’alcalde Rubén Viñuales.

Sobretot hi ha un aspecte d’ell que vull compartir amb vosaltres, que és una persona que vol resoldre els problemes dels tarragonines i tarragonines, millorant els serveis municipals, els equipaments de la ciutat, l’assistència sanitària, etc; però que sap que Tarragona té un actiu encara molt més important: la capacitat d’iniciativa que té la gent d’aquesta ciutat. Per exemple, la disposició oberta per comprendre i aprofitar el que es produeix gràcies a un fenomen nou i tant important com les xarxes socials, per citar només un cas.

Això i l’autoexigència. Perquè l’alcalde Viñuales té la capacitat, ho he pogut comprovar, d’exigir-se el màxim a sí mateix en l’exercici de la seva responsabilitat. Ser impecable en la gestió pública a l’hora de defensar els interessos de la ciutat, amb voluntat tenaç i amb l’esforç constant per fer les coses tan bé com es pugui. Com diu ell mateix, la vida -sobretot- és compromís.

Aquest lideratge objectiu sumat a un equip de Govern eficaç i també compromès, juntament amb el treball de tantíssima gent, ha propiciat que la ciutat estigui avançant. No estic dient que tot sigui fabulós perquè hi ha problemes que afecten al conjunt de la ciutadania -penso, per exemple, en els preus dels habitatges que afecten especialment la gent jove que vol iniciar un projecte de vida autònom-, però crec que és evident que estem en la bona direcció per anar resolent els esculls que puguin anar sorgint.

I que l’impuls que ha rebut, i continua rebent, la ciutat és innegable: la posada en marxa de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, la museïtzació del Fòrum de la Colònia, la recent materialització -per fi!- del Fòrum de la Justícia, la renaturalització de la zona de la plataforma del Miracle, la reforma i millora de l’Hospital Joan XXIII, la reforma de la N-340 en direcció a Altafulla a i efecte de recuperar tota la zona per als vianants, etcètera. I a mig termini: la millora de la mobilitat regional amb el Tramcamp o l’aprofitament de les inversions dels fons Next Generation de la Unió Europea.

Acabo amb una idea que he après d’ell. La importància de desenvolupar una Tarragona europea. No una Europa tarragonista, no, una Tarragona europea. Què vol dir l’alcalde quan afirma això? La seva convicció profunda de què Tarragona ha d’implicar-se a fons en el projecte europeu perquè som, en efecte, una gran ciutat europea. Una ciutat europea amb accent mediterrani, però plenament europea i que vol jugar a la Champions de les capitalitats europees. Perquè la gent d’aquesta ciutat s’ho ha guanyat i s’ho mereix.

I vull remarcar-ho perquè desgraciadament aquest compromís fins i tot ètic i moral no abunda a la política actual. Sembla com si alguns dirigents amb responsabilitats polítiques es dediquin a interpretar per on bufa el vent per moure’s en aquella direcció. Sense convicció, i sense pensar en l’interès general.

Doncs estic convençuda, com ho està l’alcalde Viñuales, que així no es construeix res de bo. I com sé que a l’alcalde li agrada la poesia i la història acabo amb una cita d’Antonio Machado que em sembla preciosa i que diu: hi ha coses que tenen valor però que no tenen preu, i qui ho confongui és un neci. Efectivament, hi ha coses que tenen valor però que no tenen preu... i treballar per seguir fent avançar aquesta magnífica ciutat que és Tarragona és una d’elles.