Cuidem la pesca: una economia blava

A les 7 o a quarts de 8 de la tarda, de qualsevol dia feiner de l’any, a Tarragona pots anar a la peixateria i trobar que tot just la parada ha renovat el peix, peix de la llotja del mateix dia, peix fresquíssim que feia unes hores nedava per la costa de Tarragona, peix de platja, maire, llucets, molls... I cap a casa a preparar el sopar.

Fem una bona escalivada: esbargiria, pebrot vermell, ceba... I el peix enfarinat i fregit o fet a la brasa, amb un bon oli d’oliva. Tot un luxe de sopar mediterrani, una manera gastronòmica de ser, una manera de ser. Tot plegat ho tenim en risc, aquest privilegi que sols es pot gaudir als pobles i ciutats de la costa.

L’economia blava, la pesca a les ribes del Mediterrani, no és només economia, sinó que també és cultura, gastronomia i tota una manera de viure que configura petits pobles i barris mariners. És una tradició que configura una manera de ser que, com tot, cal conèixer per poder estimar-la i, en conseqüència, preservar-la. Realment els buròcrates i polítics centreeuropeus, influenciats per lobbies de tota mena, coneixen aquesta realitat?

La cadena econòmica no acaba a la llotja, a la confraria, sinó que s’estén per la distribució, la comercialització i la restauració, així com per la producció de producte elaborat: la conserva. Han estat els mateixos pescadors i moltes confraries que han anat adaptant-se als temps sense perdre mai l’essència de la cultura del Mediterrani. Han establert vedes, un diàleg constant amb el món ecologista, una diversificació d’activitats més enllà de la pesca i que fa més resilient a tot el col·lectiu.

La confraria dels pescadors de Roses, per exemple, ha desenvolupat productes que fins i tot serveixen per internet. Del pelut, aquell peix que es rebutja perquè és de difícil comercialització, en fan un suquet que envasen en pots de vidre, mentre que de la gamba blanca, també de difícil comercialització, en fan un carpaccio, entre altres iniciatives. No és nova la conserva d’anxova i altres salaons, però, en definitiva, existeix tot un univers als voltants del mar i cal tenir-lo present abans de tirar pel dret i prendre decisions polítiques que perjudiquen tota una cultura.

No obstant això, sí que hi ha una cosa que realment ens ha d’amoïnar i molt, i és l’escalfament de l’aigua del mar. Hi ha una alteració dels hàbitats naturals on viuen les espècies marines. Algunes espècies poden migrar a aigües més fredes, però altres no tenen aquesta capacitat d’adaptació i poden veure’s amenaçades o fins i tot extingir-se. Aquesta realitat afecta les xarxes alimentàries marines, ja que amb l’escalfament de l’aigua del Mediterrani disminueix la concentració d’oxigen i la vida marina no sobreviu, una circumstància de gran impacte sobre els ecosistemes i les pesqueries.

Calen accions contundents sobre el canvi climàtic i establir un diàleg clar amb els sectors de la pesca per arribar a la sostenibilitat sense perdre la nostra cultura, la nostra gastronomia, la nostra economia. Busquem la millor fórmula per preservar el medi ambient i, alhora, la tradició i la manera de viure dels nostres pescadors, perquè les tarragonines i els tarragonins puguin anar a la peixateria a les 7 o a quarts de 8 de la tarda, qualsevol dia feiner de l’any, i preparar un sopar saludable, amb productes de proximitat i arrelat a tot allò que som.