Quan l’aliga cuabarrada apagui la llum

És de coneixement comú que l’any 2030 les centrals nuclears han de tancar. Cert que, com tantes decisions que es prenen al nivell del govern de la Unió Europea, i fruit de consensos amplis entre els països, poden arribar a implementar-se en terminis variables. Fins i tot ajornar-se per períodes notablement llargs que fan dubtar del poder de la Unió.

Sembla que França que va apostar fortament per l’energia nuclear, s’ha mostrat reticent a acceptar la data de tancament de les nuclears. La dependència actual no té gaire alternativa en un termini breu tan breu com els cinc anys pròxims. Però el compromís de la Unió Europea no és evitable.

L’energia nuclear ha estat un molt valuós recurs energètic. Hi ha qui pensa que és un recurs net, especialment si es compara amb les energies que porten els recursos fòssils: el carbó i el petroli. I aquests perquè la seva explotació indefectiblement produeix una alteració significativa de l’equilibri mediambiental.

Per si no ho recordeu, els combustibles fòssils són hidrocarburs, és a dir, compostos d’aigua i carboni que, en la seva combustió generen residus: aigua que habitualment pren forma de vapor i que s’incorpora a l’atmosfera, i compostos gaseosos de carboni. 

D’una molècula com el monòxid de carboni, CO, o de dos, biòxid de carboni CO2. Aquests, eliminats a l’atmosfera, impedeixen l’intercanvi de gasos i contribueixen el que es coneix com a efecte hivernacle. Això vol dir que produeix l’escalfament de l’atmosfera, el que estem experimentant com a canvi climàtic. Mal rotllo.

Les centrals nuclears utilitzen com a combustible metalls radioactius, més concretament l’urani. L’urani radioactiu un cop ha tramès la seva energia i transformar-la en electricitat, es degrada en isòtops inerts però encara radioactius, que s’han de rebutjar. Aquests residus, però, romanen radioactius milers d’anys i és difícil fer-ne un emmagatzematge. 

Un altre mal rotllo. A Catalunya produïm menys quantitat d’energia de la que necessitem. No hem estat prou previsors en dispondre de fons d’energia neta, que no generi massa residus, com l’energia dels molinets de vent o la solar de les plaques fotovoltaiques. 

Una part de la dificultat per intentar instal·lar generadors, ha estat que notables extensions de territori s’han exclòs per considerar que són causants de la mort de certes aus que es consideren en perill d’extinció. I què, per tant, han de ser protegides. No és fàcil trobar l’equilibri entre recursos i altres circumstàncies com la necessària protecció de bens considerats comuns, com són certes espècies d’animals.

Si no produïm energia, l’haurem de comprar fora. I pagar el preu que ens demanin, que mai podrem controlar. Això és una dependència que pesarà sobre les nostres economies i que limitarà la nostra llibertat. Una de les obligacions dels responsables polítics, pel que els hem elegit, és la presa de decisions. Si no són capaços de prendre decisions, els governants són sobrers, inútils. En cinc anys el principal recurs energètic que tenim que són les centrals nuclears de Vandellòs 2 i d’Ascó hauran de tancar. I si no hem trobat alternatives suficients, l’àliga cuabarrada ens apagarà la llum.