Cap motiu per a la nostàlgia

Us proposo un exercici molt simple. Imagineu-vos al portaveu de la Democràcia Cristiana alemanya (la poderosa CDU de la senyora Merkel) –el soci europeu del PP de Feijoo–, sí. Bé, imagineu-vos que, en la commemoració del suïcidi de Hitler, sortís públicament a dir que «no s’ha de parlar del passat», que «s’està intentant establir un relat de bons i de dolents», que els partits democràtics i d’esquerra «estan actuant amb afany revengista» i que «qui vulgui parlar bé de Hitler ho pot fer». Us imagineu l’escàndol internacional, oi?

Doncs és exactament el que acaba de fer el Vox-PP ara que es compliran 50 anys de la mort del dictador Franco. Val a dir que la dreta democràtica alemanya ni ha jugat mai a contemporitzar amb el feixisme, ni pacta amb l’extrema dreta del seu país, ni intenta ni que sigui el·lípticament justificar els crims nazis. Val a dir també, tristament, que la dreta diguem-ne tradicional que tenim aquí segueix amagant el cap sota l’ala, intenta establir una mena d’equiparació moral entre els republicans que van defensar la democràcia i els franquistes que la van derogar, i continua amb la martingala que hem d’oblidar el passat, que s’ha de mirar el futur, etcètera, (imagineu-vos la reacció dels corifeus del PP si algú digués que com que «no hem de mirar el passat, sinó observar el futur» algú defensés que hem d’oblidar els crims d’ETA i tal, imagineu els crits, sí).

Em dirigeixo, sobretot, a la gent jove. Enguany es compliran 50 anys de la mort del dictador. Ras i curt: el febrer del 1936 van haver-hi unes eleccions generals que van donar la victòria al Front Popular –una aliança dels partits republicans d’esquerra amb els partits obrers amb un programa mínimament reformista (no revolucionari)–. Com a conseqüència d’això, els que sempre s’han cregut propietaris de totes les coses i del país no van acceptar la derrota a les urnes i van conspirar per donar un cop d’Estat militar que es va iniciar el 18 de juliol. El cop d’Estat va fracassar parcialment, donada la resistència de les masses populars, el que va donar lloc a una guerra civil que va durar quasi tres anys i on els franquistes –amb el suport militar de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista- es van imposar a sang i foc.

D’aquesta guerra civil va sortir una dictadura personal del general Franco que va acabar -amb la mort del dictador- el 1975. Aquesta dictadura va arrasar amb tot: amb les llibertats democràtiques, amb la Constitució, amb la llibertat de premsa, la separació de poders, va tancar el Parlament, va prohibir els partits polítics tret del partit únic del règim, etc. Entre el 1936 i el 1952, primera fase de la dictadura, es van executar desenes de milers de persones, es va empresonar centenars de milers més i entre mig milió i un milió d’espanyols es va veure obligat a marxar a l’exili per salvar la vida.

Quan parlem d’execucions vull recordar que aquests dies s’està duent a terme la exhumació d’una fossa a les afores de Granada. Doncs bé, s’han trobat les restes d’un nen d’11 anys i d’un grup de noies teixidores que havien organitzat un sindicat... Estem parlant d’això: d’una dictadura que va practicar una brutalitat extrema i que va provocar la pitjor massacre en la història del país.

Mireu, això no va de dretes ni d’esquerres, va de democràcia versus dictadura. Per això no podem oblidar, per això m’agradaria molt que la dreta liberal espanyola -en cas d’existir- s’unís en la condemna del franquisme i en la defensa dels valors democràtics que ens han d’unir a tots i a totes.

Per això els i les joves teniu una gran responsabilitat, us heu de mantenir ferms en la defensa de la democràcia. L’extrema dreta està emprant les xarxes socials i els nous mitjans tecnològics per blanquejar la dictadura i difondre les mentides més insensates per fomentar la anti-política que sempre acaba amb el gran líder providencial que sigui que arriba per «posar ordre» i alimentar els discursos d’odi contra el considerat diferent.

Heu de ser crítics, sí, heu de ser exigents amb els partits progressistes, sí, però també heu de defensar la democràcia, l’Estat del benestar, la justícia social i la llibertat. Si no ho feu l’extrema dreta tornarà al poder i haureu de tornar a començar de zero. I aleshores serà massa tard per a lamentar-ho...

Aquesta commemoració dels 50 anys de la mort del dictador és una bona oportunitat per llegir i saber que fins i tot en els pitjors anys del règim va haver-hi nois i noies valentes com vosaltres que van lluitar contra la dictadura. Si ho feu, i coneixeu el que de debò va suposar el franquisme, comprendreu que no hi ha cap motiu per a la nostàlgia.