Democràcia i no democràcia

Malgrat que la nostra ‘memòria selectiva’ tendeix a oblidar allò que no li agrada, o el que li comporta, de manera directa, dubtes de tot ordre, no podem oblidar, davant la situació global del nostre món, l’existència d’interessos contraposats, on les decisions, majoritàriament, no són fruit d’un debat obert i transparent, sinó conseqüència directa dels interessos particulars de qui decideix per nosaltres, en totes les variables que es van produint en el dia a dia, o en el disseny d’un futur que és el que volen unilateralment.

El que esmento té, a més, connotacions de tota mena, des de les morals, fins a les més quotidianes, on l’economia interessada prima per sobre de qualsevol argument, amb el que això suposa pel nostre demà, des dels diferents vessants de la nostra existència; així, podem veure que els conflictes armats són fruits d’arguments de diferents colors, en funció de qui faci l’anàlisi, però és que pel que fa a la lluita per l’hegemonia mundial, les coses també són en funció de la interpretació particular, per no esmentar el mateix model de convivència que ens hem donat, on, fins i tot, són capaços de justificar els poders de ‘dictadors’, més o menys matisades, en funció d’altres vessants, cada cop més difícils de comprendre.

En tot cas, el panorama de convivència té diferents lectures, però el que sí que és evident, és que sembla més garantia de viure en democràcia que fer-ho amb altres models, on la suposada llibertat queda limitada al concepte en si mateix i poc en la posada en pràctica real; però és que, fins i tot, en els espais oberts, la cosa també comença a manipular-se en funció de ‘discursos’, cada cop més difusos i exempts d’una mínima pedagogia a l’hora d’explicar la fórmula de convivència emprada.

Sembla evident que tot el que esmento és la mateixa conformació global, on, malgrat tot, convivim en els espais més o menys lliures, amb altres on les decisions es prenen unilateralment, i crec que aquest és un dels punts que hauríem de deixar avançar, si realment volem gaudir d’una capacitat de lliure decisió, amb tots els defectes que li vulguem donar, o estem disposats a renunciar a la mateixa en funció d’altres contraprestacions com la llibertat, la ideologia, en si mateixa, i el que és més profund, l’oblit absolut d’una llibertat cada cop més controlada.

No sé si el nostre model democràtic té futur, o ben aviat es pot convertir en una ‘llibertat tutelada’ per desembocar en un autoritarisme maquillat en funció dels puntuals interessos del moment; tampoc l’enfrontament polític al qual assistim és un preludi de retorn al seny, però, en tot cas, el que sí que sembla evident és que cada cop la referència democràtica queda més en dubtes per molts que les paraules d’uns i altres ens puguin ‘vendre’ el contrari.

És innegable que conceptes com la divisió de poders, la independència judicial, la transparència informativa, o el desbaratament, sense control, ‘d’idees’ vitals per viure en llibertat, són posades en dubte, sense cap repercussió de caràcter electoral, pels dirigents que opten per aquestes línies d’actuació, per tant, no estaria de més fer una pensada al respecte, amb la confiança de poder refer punts de diàleg que avui semblen inexistents i obligats a desaparèixer, en funció d’estratègies, cada cop més difícils de comprendre.

Per acabar, som conscients tots de què cada cop és més evident la ‘desconnexió’ de la ciutadania respecte al que fa o deixa de fer la classe dirigent, en un marc de menfotisme que, ens agradi o no, té els seus beneficiats en funció d’opcions de demà, on el lliure decidir estarà més hipotecat per un entorn cada cop més incontrolat.