El llop i la guineu a la festa major de Peralta

Aquesta rondalla apareix recollida tant a Renau com a l’Argilaga. Josep Veciana Aguadé (Renau 1919 – Tarragona, 2007) va ser un mestre de poble que va destacar per la defensa de la llengua i pels treballs de toponímia. També era conegut com el mestre de Perafort. En el seu treball sobre la toponímia de Renau va recollir un verset que deia «A Renau, el llop hi jau. A Peralta la guineu hi salta».

Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 – Barcelona, 2014) va ser un escriptor català, llicenciat en dret i en filologia catalana, que va destacar per la seva producció escrita. Va escriure un llibre sobre la memòria del llop al Camp de Tarragona. El llop és un animal extint al Tarragonès, a l’Alt Camp i al Baix Camp. La desaparició de la nostra geografia es deu a la persecució duta a terme per l’home i a la destrucció de molts boscos. El llop és un animal totèmic que ens fascina. Són moltes les històries que en parlen.

En aquesta obra, Albert Manent recull l’única rondalla que s’ha localitzat sobre el llop en tot el Camp. Segons l’autor, aquesta s’explica tant a Renau com a la Secuita. Els informadors que va tenir d’aquestes poblacions van ser el citat Josep Veciana de Renau i en Josep Maria Batalla de la Secuita. Peralta és una població despoblada molt propera a la població de Renau. El nucli antic va estar molts anys abandonat fins que es va rehabilitar fa alguns anys.

La rondalla ens explica que hi havia una guineu i un llop. Un 15 d’agost, durant la festa major de Peralta, tots dos es van trobar per anar a caçar. La guineu va dir al seu acompanyant que pugés al campanar a tocar per simular que hi havia un incendi. D’aquesta manera, ella aprofitaria el descontrol per entrar en una casa i buscar alguna cosa cuita. Amb el terrabastall la guineu va entrar a cal Roca i es va endur una cassola amb conill a punt de menjar. Es va amagar al bosc de les Cases Noves i s’ho va cruspir. Va arribar el llop famolenc i es va trobar a la guineu, que va simular que no es trobava bé. Va dir-li que no havia trobat res, es va posar a dormir i el llop va ser enganyat.

A l’Argilaga em pogut parlar amb la Sra. Maria Teresa Menasanch, la família de la qual prové de Peralta. Els Menasanch de Peralta venen al seu torn de Belltall, població situada a la serra de Forès, entre la Conca de Barberà i l’Urgell. Ella recorda una versió de la rondalla una mica diferent. 

A la Festa Major de Peralta la guineu li va dir al llop: a l’hora de dinar quan tota la gent del poble estigui a casa, farem sonar la campana de l’església i d’aquesta manera quan surtin a veure que passa deixaran les cassoles de conill, hi anirem i ens les menjarem. D’aquesta manera la guineu va enganyar el llop i li va lligar la cua a la corda del campanar perquè no es pogués escapar. El batall de la campana no parava de repicar.

Quan el veïnat va anar a l’església a veure què passava van trobar-se el llop. Com aquest no es podia deslligar, el van apedregar i li van fer molt de mal. Mentrestant la guineu va anar per les cases i es va menjar tots els plats que va trobar. Va menjar tant que es va afartar i gairebé no podia moure’s. Però encara quedava un plat de crema catalana, que li va caure per damunt. En arribar a l’església, va dir al llop que, no havia trobat res. I el llop malferit es va haver de consolar llepant la crema del pèl de la guineu.

Jordi Suñé (Torredembarra, 1975) recull una notícia en premsa de 1842, quan els sometents van dur a terme batudes a la zona de Tarragona, perquè els llops ja no tenien l’abundància de carn que els hi donava la guerra civil. Per això es llençaven contra els nens a les cases de camp i poblacions petites. Segons la nota, ja havien mort més de cinc infants.

Nosaltres hem trobat una notícia sobre la presència de llops al Tossal Rodó del Catllar. El 1863 un treballador que s’estava traslladant de Tarragona a aqueta vila va trobar-se amb dos llops i 12 llobatons. Anava acompanyat de dos llebrers que se li van posar entre les cames morts de por. Un dels animals va atacar-lo sense arribar a ferir-lo. Els llobatons se li van enredar entre les cames. Un dels animals adults es va retirar cridant als cadells. El jove va poder agafar-ne tres i, un cop al Catllar, els va deixar en un magatzem.

La toponímia ha conservat el nom d’aquest carnívor en alguns accidents del seu territori. Al Catllar es parla del Clot del Llop o el Comellar del Llop. A Renau, a Vilabella i a la Secuita hi ha la Llopatera. A Renau també es parla de la rasa de la Llopatera, que s’inicia al Pi de les Tres Branques i arriba fins al riu Gaià. Aquest topònim fa referència a un indret amb molts caus de llop.

En el treball mencionat de Josep Veciana sobre toponímia de Renau també es recullen alguns topònims que fan referència a la guineu. D’aquesta manera ens trobem amb el Bosc o la Muntanya de la Guineu. Al Pedrós, unes cases situades al terme de Vilabella, hi havia Cal Guineu, amo del bosc homònim.

El llop i la guineu són personatges que ja apareixen en les faules d’Isop, escriptor grec que va viure a finals del segle VII i inicis del segle VI aC. Algunes d’aquestes són molt populars i tenen un rerefons moralitzant. La faula del llop i la guineu de Peralta ha arribat fins avui ben viva. Si aneu a l’Argilaga, encara us podreu trobar amb l’última habitant de Peralta, qui es passeja pel nucli antic amb un bastó tallat que sembla representar el cap del confiat llop.