Veritat a la carta
Amb el permanent debat sobre les situacions que es produeixen, centrades en el tema de la corrupció, massa vegades es pot tenir la visió de què les explicacions dels implicats comporten una confusió permanent per evitar reconèixer fets que, vistos de manera objectiva, tenen poc a discutir.
Malgrat l’anterior, l’evidència de les coses comporten, repetidament, veure manifestacions i argumentacions que l’únic que proposen són dubtes raonables, amb el que això suposa a l’hora d’interpretar, per part de la ciutadania, fets que millor que no es produeixin o que, si es donen, rebin tot el pes de la llei.
Estem, per tant, davant un debat, on cadascú vol treure profit al cost que calgui, uns amagant les malifetes i altres buscant arguments, lluny de la legalitat, però a prop de l’ètica i la moral. La realització de judicis paral·lels, és també un fet inqüestionable que el que vol és buscar rendibilitat electoral en funció d’informacions tergiversades o manipulacions teledirigides.
Davant del panorama exposat, moltes són les situacions a valorar, si es vol fer un balanç independent de què succeeix, doncs sembla evident que s’introdueixen variables, fora de la lògica jurídica, i molt a prop del populisme interessat; no puc negar que, a vegades, les evidències són tan clares que es fa difícil trobar fonaments per defensar situacions concretes, però no s’hauria d’oblidar el que suposa ‘la condemna mediàtica’ en si mateixa, que comporta un atac a un principi general com és que ‘ningú és culpable fins que existeixi una condemna ferma’.
Arribats a aquest punt de reflexió, es plantegen, també, altres situacions a tenir en compte, des del ‘retard’ per jutjar els conflictes, fins a la ‘multitud’ d’òrgans judicials intervinents, per trobar sentències justes i acurades a dret.
Si tornem al debat públic de les ‘suposades il·legalitats’, podem veure, repetidament, com via posicionaments periodístics, depenent de la influència política sobre aquests, observem lectures interessades en tots els sentits, el que fa que el suposat missatge de transparència que arriba a la ciutadania és, com a mínim, difús, per no dir ‘manipulat’, en funció dels interessos que uns i altres poden liderar.
Ja sé que el concepte ‘veritat’ és complex i obert a múltiples interpretacions, però sembla que, repetidament, es pot veure que el mateix està subjecte al que es coneix com a ‘relat’, és a dir, es troba lligat a les manipulacions, més o menys exitoses, de cada moment, amb el que això suposa com missatge social de què ‘la falta de claredat’ és un espai a rendibilitzar per uns en perjudici d’altres.
El que és clar, és que la llibertat per opinar segueix sent vital, especialment quan el que es busca és confrontar pensaments diversos, una altra cosa és quan aquesta lliure opinió, el que pot arribar a fer, és ‘maquillar’ malifetes flagrants.
En tot cas, el que és garantia de tot el que esmento és la necessitat de jutjar en funció de fets i no d’opinions, cosa que és realment complicada, i és aquí on la feina dels ‘jutjadors’ es fa més feixuga, perquè a més de valorar subjectivament, s’ha de fer front a una ‘pressió exterior’ que pot arribar a límits insospitats, per tant, també aquí tocaria fer-ne una reflexió al respecte, amb tots els condicionants i els interessos partidistes que hi juguen, si realment volem gaudir de ‘veritats’ creïbles per una societat descreguda a nivells altíssims.
Podem seguir pel camí de la ‘sospita culpable’, la ‘pena de televisió’ o ‘la veritat a la carta’, per esmentar situacions evidents, però el que no hauríem de sustentar, en el marc on som, altres ‘no competents’ com els que jutgen en funció d’interessos massa evidents, sense oblidar que, a més, existeixen canals de comunicació que també diuen la seva, d’acord amb altres variables fora de control.
És cert que es fa difícil trobar ‘punts intermedis’ que garanteixin judicis justos, encara que s’allarguin de manera que garanteixin eficiències evidents, però seria plausible trobar fórmules al respecte, via modificacions de lleis processals, fora de lloc, en un món on tot acostuma a ser automàtic, i on la justícia, malauradament, és garantia de retards injustificats.
Suposo que és complicat buscar raons de millora, quan resulta que el debat polític es concentra molt, massa vegades, en la desqualificació i poc en les propostes de futur i de present, per una població que, estic segur, agrairia el debat de les idees i de les propostes, més que de les ‘imputacions penals’ en cada cas.