Net Zero

Net Zero (Zero Net), o emissions zero, és un objectiu global que busca trobar l’equilibri de la quantitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle alliberades a l’atmosfera amb la quantitat que es retira o es compensa. Això vol dir reduir les emissions al màxim possible mitjançant l’ús de fonts d’energia renovables, l’eficiència energètica dels aparells i màquines, i altres mesures com compensar les emissions residuals mitjançant mètodes com la captura de carboni o la reforestació. L’objectiu és evitar un augment de la temperatura global i amb això reduir l’impacte del canvi climàtic.

El terme net, en aquest cas, és un de comptable, manllevat del català (o el francès) i no de neteja, per l’anglès. Net, en anglès, com saben tots els que parlen anglès i molts milions més usuaris de la Internet, vol dir xarxa. És, però, interessant, recordar que ‘net’ és el contrari de ‘brut’

Les emissions netes zero serien quan les emissions de gasos d’efecte hivernacle com el CO2 o el metà, degudes a les activitats humanes i les absorcions d’aquests gasos, estan en equilibri durant un període determinat.

Per assolir els objectius nets zero calen accions per reduir les emissions. Un exemple seria el canvi de l’energia dels combustibles fòssils a fonts d’energia no combustibles. Actualment és possible que les organitzacions o els països compensen les seves emissions residuals comprant crèdits de carboni. Tal és una activitat èticament qüestionable i, a efectes planetaris, inútil.

El prestigiós setmanari The Economist es despenja amb el concepte de Zero Net Dads, papes de zero net, i descriu un grup social de pares de família d’edat mitjana, compromesos en l’assoliment d’una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que instal·len plaques solars als sostres, afegeixen bombes de calor per fer una calefacció i refrigeració eficient, compren vehicles elèctrics i instal·len punts de recàrrega a casa, utilitzen aparells electrodomèstics Energy Star1, mengen aliments ‘km0’ per reduir transport, etc. 

Els defineix com menys preocupats amb el problema i més interessats en les solucions. I glossa la seva influència i importància. Són les persones que poden reduir significativament la petjada de carboni de la seva llar i contribuir a l’objectiu d’aconseguir zero emissions netes per a l’any 2050.

Molt respectable, però i òbviament és un col·lectiu de classe social alta, que viu a domicilis de propietat, a habitatges unifamiliars i amb capacitat econòmica i països d’Occident. Fa abstracció dels milions de llars uniparentals femenines i els molts altres milions on les decisions econòmiques les prenen les dones i no els ‘papes’. (pregunteu al País Basc als nens qui mana a casa: ‘amachu’ o ‘aità’?).

Personalment, em podria identificar amb el grup, tot i que, per edat, més aviat seria Zero Net ‘Grandad’. Però, honestament i com molts altres, els meus esforços per reduir la petjada de carboni estan més condicionats per reduir la factura del consum d’electricitat o de gasolina. I que menjo km0 per la qualitat organolèptica i gastronòmica. I que no put evitar entendre, des dels meus coneixements de biologia, que respirant consumeixo oxigen i retorno CO2 a l’atmosfera inevitable i inexorablement. A banda de les meves modestes emissions digestives de metà.

Però què és tot això comparat amb les tremendes emissions de la tan propera indústria petroquímica, del transport per carretera que no es modernitza cap al ferroviari, o les totalment innecessàries dels creuers turístics al port?

Ni que deixi de respirar i dediqui més temps (i aigua) al meu jardinet, la meva influència al saldo Net dels gasos d’efecte hivernacle, no arribarà en un futur pròximament previsible.

El vostre tampoc.