Esponjament vers deconstrucció

És a partir dels primers ajuntaments democràtics (1979) que els municipis, en el seu barri antic o centre urbà, han estat remodelats i millorats. El cert és que havien arribat a un estat de certa degradació, tant pel que fa al manteniment dels edificis com a circulacions, mobilitat, serveis, problemes socials, etc.

El Parlament de Catalunya va aprovar, per tal de resoldre aquesta situació, la Llei 2/2004, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. Aquesta llei permet afrontar econòmicament la millora de barris antics que es troben en estat lamentable de manteniment. Els projectes seleccionats són finançats al 50% per la Generalitat i al 50% per l’ajuntament corresponent.

Alguns ajuntaments han aprofitat l’oportunitat per endreçar i modificar el planejament vigent, per tal d’aconseguir una millora de l’ús d’algunes places o indrets d’espai urbà, per millorar el seu paisatge de la vila i la situació social dels habitants amb menys recursos. Aquesta actuació s’ha conegut en el llenguatge urbanístic com esponjament. 

Un exemple podria ser, a Calafell, la plaça de Catalunya, on es va ampliar la plaça enderrocant un edifici recordat com ‘el cuartel’ i també les dependències de la Policia Local adossades a la façana oest de l’ajuntament, refent mimèticament més enrere la font amb el seu dipòsit, i adquirint un solar sense edificar. Aquesta primera remodelació va permetre un cert esponjament de la plaça. Es podrien anomenar més exemples, com a Barcelona el districte de Ciutat Vella, la Barceloneta, etc.

Quant al terme desconstrucció, es refereix més a enderrocar zones edificades, com podrien ser barris sencers, franges d’edificació a la primera línia de costa, com carrers i passeigs marítims. També és un concepte que es pot aplicar en les urbanitzacions (vegeu la llei 3/2009, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

Portem molt temps de retard, cal aprofitar tota l’experiència acumulada i els planejaments aprovats, per tal d’equilibrar el territori, no tan sols urbanísticament sinó també que sigui sostenible amb una economia més raonada als temps actuals.