El món Trump

L’anàlisi dels resultats electorals dels Estats Units, ha comportat un tsunami de posicionaments de tot tipus a l’hora de fer una lectura al respecte, on han entrat variables de caire econòmic de futur, però també de valoració ideològica, per no esmentar els posicionaments amb vocació de manipulació permanent al que tan acostumats ens trobem en el nostre accés informatiu quotidià. 

En qualsevol cas el que si suposa «una unanimitat» de tots els opinadors és que estem davant d’una referència incerta on les expectatives son infinites, des de totes les vessants, a l’hora de veure com es concretaran els «discursos» electorals, del nou President.

Per tant, el que sembla inapel·lable és que el triomf acaparador que s’ha donat, comportarà canvis importants, no solament a Amèrica del Nord, sinó a nivell global, amb incidències directes per tots, amb el què això pot suposar a l’hora de fixar les nostres estratègies particulars, en un món cada cop més global i on les decisions llunyanes es converteixen en properes, per molt que ens agradi o no.

Si entrem en els resultats electorals, la realitat posa de manifest que el nou president ha assolit més de 70 milions de suports populars i la seva rival s’ha quedat a més de 5 milions, cosa que, d’entrada, és una mostra del que ha estat la realitat, a part del que comporta el propi model electoral americà en sí mateix, per tant, la crítica al resultat, és un fet amb poc debat, si a més no oblidem que el cost de «les campanyes» posava per davant a la candidata demòcrata, amb una despesa que triplicava la del candidat guanyador, per tant, podem estar d’acord o desacord amb el que han triat els americans, però l’evidència és clara.

Podem, fins i tot, posar en dubte els perquès de la realitat als USA, i buscar les raons de la seva «decisió electoral», però no estaria de més buscar comparatives globals al respecte, i és aquí on les opinions, que es posen de manifest, massa vegades, es fan lectures interessades d’ordre particular, per sobre de valoracions objectives al respecte.

Tornant a què serà el món en el futur, sembla evident que un interlocutor de referència serà el nou president americà i les seves polítiques refrendades majoritàriament, poden apostar pel concepte «polítiques concretes», però, en tot cas, el que se’ns ve a sobre serà diferent a molts nivells. 

Podem quedar-nos en el nostre discurs d’incomprensió cap el que diu «el nou responsable» o, inclús, de desqualificació, ara bé, no estaria de més també buscar les pròpies raons del seu èxit, per mirar de trobar fòrmules de futur que no ens deixin «aparcats» en funció de les nostres teories.

Així, la referència a les mesures econòmiques anunciades, via «aranzels» pot ser només el primer pas d’una economia futura diferent, però també anuncis com els referits a l’armament són variables a valorar en la seva justa mesura.

Tampoc oblidem el pes, en sí mateix, d’una Europa dividida, i on el seu pes internacional és cada cop menor, per tant, és necessari buscar vies de reconducció i posicionament davant la nova situació que comportarà variables que incidiran directament en tots nosaltres.

Els canvis que s’anunciaran aviat, veuran la seva realitat i crec que comença a ser hora de buscar la nostra ubicació europea en el nou món, deixar de fer-ho és garantia de complicacions per una ciutadania farta de missatges manipulats i on, per sobre de tot, sembla que es busquen enfrontaments sense valorar que els fets mundials són la referència obligada, no crec que sigui de rebut buscar justificacions, si realment no som capaços ni de tenir propostes conjuntes, per tant, el nou món que se’ns ve a sobre necessitarà, a part d’ideologies, «pragmatisme objectiu» en el sentit de poder formar part del mateix, l’altre opció és convertir-nos en «purs peons» d’un demà que no passarà per nosaltres.