Comunicat dels equips de coordinació de les PAU de Literatura Catalana i Literatura Castellana sobre l’ensenyament de la literatura al batxillerat

El Departament d’Educació i Formació Professional va enviar recentment a les direccions dels centres el document «Informació sobre el Projecte de decret de modificació del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat», que en el punt 2c incloïa la proposta de convertir la Literatura Catalana i la Literatura Castellana, matèries de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, en optatives de primer curs de Batxillerat, de manera que disminuirien les hores lectives actuals (de les 4 hores que s’imparteixen a segon curs de Batxillerat es passaria a 3 hores que s’impartirien a primer curs de Batxillerat) i, conseqüentment, quedarien excloses de l’avaluació a les futures PAU. El Departament d’Educació va retirar la proposta pocs dies després.

Arran de la confusió que va generar el document de la proposta —i el fet que la retiressin— i preveient les línies d’actuació futures del Departament d’Educació, els equips de coordinació de les PAU de Literatura Catalana i Literatura Castellana —als quals no s’ha informat ni s’ha fet mai cap consulta sobre el «projecte de decret»—, volem denunciar la situació de precarietat en què es troben des de fa anys les matèries de literatura, a causa de la progressiva marginació dels estudis literaris en el sistema educatiu català.

Quins són els dèficits actuals?

1. Reducció històrica: Els estudis literaris han anat disminuint progressivament a l’ensenyament secundari. Amb la LODE (LO 8/1985, de 3 de juliol), la literatura era una assignatura obligatòria del Batxillerat humanístic i optativa al de Ciències Socials, amb 4 hores lectives setmanals als cursos de 3r de BUP i de COU (BOE 14 setembre 1987). Amb la LOGSE (LO 1/1990, de 3 d’octubre), a Catalunya les llengües es van reduir a 2 hores en les assignatures de Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura, impartides a 1r i 2n de Batxillerat, en les quals s’ha anat esvaint la part literària, mera auxiliar de la lingüística, fins a la desaparició de les lectures d’obres literàries en cadascuna; alhora, les assignatures Literatura Catalana i Literatura Castellana, tot i el seu caràcter «de modalitat», són optatives, és a dir, d’elecció voluntària i només en el Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials.

2. Desincentivació acadèmica: Les matèries de literatura no ponderen a les PAU per a la nota d’accés en molts graus inclosos en les branques socials. Grosso modo, ho fan a Educació Infantil i Primària, Filologies i Estudis Humanístics, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Periodisme —en algunes facultats— i Traducció-Interpretació; però no a ADE, Dret, Ciències Polítiques, Criminologia, Història de l’Art i Turisme. Això comporta que només les escullin els alumnes més vocacionals: dels 42.550 avaluats a les PAU el 2024, només 1.412 —un 3,4 % del total— es van examinar de Literatura Catalana, i només 1.172 —un 2,8 % del total— de Literatura Castellana. Aquestes ponderacions desiguals afecten el prestigi de les matèries de literatura: desmotiven els alumnes a triar-les i, en conseqüència, es redueix el nombre de matriculats que les cursen.

3. Manteniment de l’ensenyament presencial: L’alternativa de l’aprenentatge virtual de les matèries de modalitat a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) s’ha de suprimir perquè constitueix un greu precedent que apunta cap a la substitució del professorat competent com a eina vehicular en la transmissió del coneixement entre professor-alumne. D’altra banda, per a una matèria com la literatura, que requereix llegir i treballar textos a classe i escriure comentaris de text, l’aprenentatge virtual no és una bona opció.

4. Crisi de professorat: En paral·lel a la disminució de la literatura al currículum, s’ha produït un descens de matrícula en els estudis de Filologia, i això es tradueix en una manca d’especialistes en l’ensenyament secundari. Aquesta mancança actualment se supleix amb graduats d’altres disciplines —gràcies al Màster Universitari de Formació del Professorat— que no estan preparats en continguts literaris, cosa que afecta la qualitat de l’ensenyament de la literatura i de retruc la continuïtat de les vocacions filològiques.

Les conseqüències d’aquest dèficit semblen paleses en informes internacionals (PISA, PIRLS), que alerten de les mancances en comprensió lectora dels nostres alumnes. La comunitat educativa, cultural i editorial, expressant el seu desacord rotund amb el «projecte de decret», ha subratllat la necessitat de l’estudi de la literatura en l’adquisició de les competències bàsiques i en el desenvolupament de la reflexió crítica, la creativitat i el sentit de pertinença a una comunitat cultural amb referents comuns.

Què reivindiquem?

- Restablir la centralitat de la Literatura Catalana i la Literatura Castellana com a matèries obligatòries de modalitat al Batxillerat humanístic. També caldria garantir-ne l’ensenyament presencial a tots els instituts de Catalunya, encara que hi hagi molt pocs alumnes, tal com preveu la normativa per a altres matèries de modalitat i optatives.

- Possibilitar que els alumnes del Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials puguin cursar totes dues literatures (Literatura Catalana i Literatura Castellana) de manera simultània, com ja passava en l’antic BUP, sense que les dues matèries es facin la competència.

- Garantir-ne l’avaluació a les PAU i equiparar-ne la ponderació amb altres matèries de modalitat equivalents.

- Ampliar la ponderació de Literatura Catalana i Literatura Castellana a la nota d’accés a graus de l’àmbit de les Ciències Socials.

- Incentivar i reforçar la formació del professorat especialista per assegurar la transmissió de coneixements literaris de qualitat.

En definitiva, ara més que mai l’estudi de la literatura s’evidencia necessari per millorar els dèficits actuals del nostre sistema educatiu, que té el deure de proporcionar als alumnes la capacitat de comprendre les obres literàries fonamentals i la sensibilitat per gaudir-ne.

L’educació literària, tan transversal, no pot quedar relegada a una elecció marginal o a un sistema virtual perquè no són un luxe, sinó la base dels valors humanístics universals i una eina per construir la identitat lingüística i cultural individual a través d’un cànon de lectures compartides. És hora que les autoritats educatives prioritzin una educació completa, amb els sabers literaris com a eix fonamental per formar ciutadans crítics i cultes.