Tres notes sobre l’Horta Gran de Tarragona

L’Horta Gran és, per ara, un dels grans temes del futur POUM de Tarragona. Ho és per les transformacions que s’hi apunten, i per la posició central en la ciutat de Tarragona. N’hem parlat ja, però val la pena tornar-hi. De manera molt sintètica, tres notes sobre l’Horta Gran.

El problema de la inundabilitat

Que l’Horta Gran, en un sentit ampli, és una zona amb risc d’inundabilitat és evident per a qualsevol que conegui una mica aquesta part del terme de Tarragona. La gent d’una certa edat -i tampoc cal anar molt lluny- té la imatge d’un Francolí gairebé desbordat, amb prou feines contingut per la canalització, i no cal anar a l’aiguat de Santa Tecla del 1874. 

Potser ara som més sensibles al tema, després d’haver vist els efectes combinats de DANA, ocupació de sòls inundables, i incompetència en la gestió d’emergències que hi ha hagut al País Valencià. La primera no és evitable, però les altres dues sí. 

Precisament amb motiu d’aquest avís, sembla que les alarmes s’han disparat, i s’ha engegat la revisió dels mapes d’inundabilitat, especialment a la vista que això del canvi climàtic va de veres -com si no ho sabéssim, ja!- i que les previsions actuals, metodologia inclosa, ja no serveixen. Motiu de més per ser previnguts, i ser-ho amb generositat i no amb respostes burocràtiques o filigranes interpretatives.

Programar segons què en espais de risc és una irresponsabilitat; ja hem vist prou vegades el Polígon Francolí ple d’aigua, i per molts adjectius tecnològics que li posem, continuarà essent inundable. Si, a sobre, afegim infraestructures lineals com el ferrocarril, que tenen un efecte barrera, encara ho empitjorarem.

És més, ara mateix hi ha una infraestructura lineal important, com és l’A-27, la via principal entre el Port i l’interior del Camp de Tarragona. Una via amb servituds importants pel que fa a transport de mercaderies perilloses, incompatibles amb usos residencials intensius. 

La idea de traslladar aquest transport –i les servituds corresponents- a unes altres vies suposa infrautilitzar una via d’alta capacitat precisament per allò pel que ha estat pensada. Potser la solució més senzilla és no posar-hi aquests usos residencials.

La qüestió de la centralitat

Un dels arguments per a la intervenció a l’Horta Gran -en una part de l’Horta Gran- és la d’afavorir la cohesió de la ciutat i generar una nova centralitat. La cohesió de la ciutat és un objectiu important, entès com la superació de desigualtats i de segregació, aspectes que, a Tarragona, tenen un component espacial molt més evident que en altres ciutats. 

Però la continuïtat física, l’artificialització de l’espai, la construcció, no són cap garantia de cohesió. La cohesió demana serveis, accessibilitat, espai públic, identitat, comunitat, i moltes més coses. Generar bombolles no arregla res, i generar espais sense resoldre totes les necessitats només fa que alimentar la segregació que es vol evitar.

Per altra banda, la centralitat també l’hem de llegir a escala metropolitana. Ara que tant parlem d’àrea metropolitana -i està bé que ho fem- hem d’assumir el canvi d’escala que això suposa. La ciutat real, entesa com a espai vital compartit, s’amplia, i es difuminen els límits de les ciutats preexistents. Les dinàmiques territorials no sempre responen a previsions teòriques: Cerdà pensava que el centre de la nova Barcelona de l’Eixample seria la plaça de les Glòries Catalanes, però aquesta plaça només ha estat el llastimós centre de dècades i dècades d’obres i embussos.

Ser proactius amb l’Horta Gran

Els plans urbanístics, tal com els fem ara, són molt eficients -no sempre del tot- per a impedir el que no volem, però molt voluntariosos amb les transformacions que volem. Són condició necessària, però no condició suficient per al canvi. Que l’Horta Gran no es transformi malament no vol dir que s’hagi de quedar com està.

Estem parlant del que va ser el gran rebost de la ciutat, un espai agrari excel·lent. Avui, això no és possible tal com era, però sí que podem pensar en un projecte de llarg abast de recuperar usos. La millor manera de conservar un espai és donant-li un ús compatible i a favor de. L’Horta Gran pot ser l’aportació tarragonina a un projecte metropolità, un projecte de parc fluvial ampli, divers, al servei del Camp de Tarragona. 

I també, perquè no és gens incompatible, l’aportació a un parc agrari plurimunicipal. Tenim on mirar: el parc agrari del Baix Llobregat, també en un espai ple d’infraestructures i d’usos industrials. O el parc agrari de la Conca d’Òdena, un projecte plurimunicipal, compartit. O el parc agrari de Sabadell, també en una zona altament ocupada. Hi ha exemples per conèixer i estudiar, per tal de donar vida a espais agraris, útils, al servei de la gent. Parlem-ne.