La inversió de Repsol
La nostra memòria selectiva, aviat oblidarà el que ha comportat l’estira-i-arronsa per fer realitat l’aposta de REPSOL al nostre territori, i que, en si mateixa, constitueix una garantia més, per un futur d’una comunitat necessitada d’inversions, creació de llocs de treball, recaptació d’impostos, o el que és més rellevant, la consolidació d’una oferta portuària industrial, amb vocació internacional i amb referència de creixement sostingut.
Ara que, quasi tothom, s’apunta l’èxit d’allò que s’anuncia, s’oblidarà el que ha comportat ‘el camí’ per fer realitat l’aposta empresarial, que no ha estat un tràmit fàcil per buscar que la mateixa gaudeixi d’una viabilitat econòmica imprescindible; el fet, en si mateix, és preceptiu a casa nostra, doncs no estaria de més recordar, en el seu moment, l’oposició al minitransvassament de l’Ebre, o la mateixa realitat d’èxit, avui, del que constitueix el centre lúdic a Salou, per tant, d’acord a apuntar-se a la bona nova, però des de la mateixa responsabilitat del que la fa possible.
Conseqüència de l’anterior, sembla evident que, darrere l’opció que sembla que aviat es farà realitat, són necessàries altres infraestructures que necessiten resposta urgent, per garantir una competitivitat necessària, si no volem ‘morir d’èxit’, en funció de decisions massa lligades al món de la política i poc a la realitat del fet quotidià, en si mateix, que ha de garantir la creació de valor afegit com una fita imprescindible.
És evident que la construcció de ‘l’ecoplanta’ comportarà bones noves des d’una visió ecològica, determinant, i així, en ser un projecte líder que vol solucionar la reconducció d’emissions de CO₂ en el transport, via un procés que, a més, suposarà la conversió de residus en combustibles renovables, són variables, d’entrada, plausibles des de qualsevol visió objectiva, però és que a més l’opció pel nostre territori també a recolzar una manera de fer atractiva per altres futures inversions, en un moment complicat per Europa, on segurament es produiran dubtes raonables, respecte d’altres ‘apostes’ que esperem que finalment es concretin i es produeixin.
És evident, malgrat tot, que sempre es poden produir plantejaments oposats a l’opció que esmento, especialment des de visions extremes, respectables, però sense suports electorals objectius; una altra cosa és que, en funció dels equilibris de poder de cada moment, la seva influència pugui ser rellevant en funció del mateix equilibri institucional; malgrat tot, no estaria de més que, en algun moment, per part del territori, però també en l’àmbit de país, es valorés el que comporta el marc del Camp de Tarragona, en la seva justa mesura.
No puc oblidar, en la situació general exposada, especialment en la lectura de futur pel nostre territori, el que comporta la compatibilitat del turisme, la indústria i el Port, com un fet singular, ple de bones compartides, i on, majoritàriament, cada part ha defensat els seus interessos, que han fet compatibles, per desenvolupar un projecte comú d’èxit i viabilitat; ara que tant es parla del demà, del nostre pes real en l’economia del país, seria imprescindible reivindicar una necessitat inversora que no pot quedar relegada en funció de posicionaments puntuals, allunyats del reclam majoritari d’una ciutadania implicada, malgrat puntuals negativitats, per seguir apostant cap aquesta diversificació ordenada.
Tornant al que suposarà l’aposta de l’empresa petroliera capdavantera a l’Estat, per Tarragona, estem davant una nova que mereix també l’anàlisi de la situació objectiva d’altres variables que segurament es fan difícils d’abordar i que assegurarien un futur amb garanties, i és aquí on haurem de veure com es desenvolupen altres projectes del ‘camp’ que necessiten resposta, malgrat la dificultat que, en si mateix, comporten, esperem que tots els que de passada s’apunten l’èxit que referia, sàpiguen fer la seva feina a l’hora de seguir avançant cap a apostes que comporten la consolidació d’un espai territorial fonamental pel progrés de tots, no fer el que toca, segurament garantirà una ‘pau’ mediàtica i partidista, però el que no serà admissible, són les conseqüències d’una inacció que no pot ser acceptada sense discussió i reivindicació.