Notícies sobre Renau aparegudes al segle XIX i primera meitat del XX
En aquest article donem a conèixer algunes notícies d’hemeroteca que fan referència al poble i terme de Renau. Apareixen dades sobre la vida social, econòmica, política, educativa i geogràfica del lloc durant el segle XIX i primera meitat del segle XX.
El 1865 es va subhastar una porció de terra de vinya amb garrofers i oliveres i garriga, de 12 jornals d’extensió, part de l’heretat del Mas de Solé, situada dins del terme de Peralta, agregat al de Renau.
El 1873 el capitost carlí Quico va exigir i cobrar 100 duros al poble de Renau i en va demanar dos mil al de Constantí. Aquell mateix any el capitost Mora va trobar a les proximitats de Renau a un vianant que portava la correspondència i números del Butlletí Oficial. El va amenaçar en afusellar-lo si tornava a trobar-lo portant qualsevol premsa del partit liberal.
El 1879 es va donar una desgràcia important. Hi havia tres obrers treballant en una de les mines d’aquell terme, quan es va desplomar part de la conducció. Els obrers van quedar sepultats sota els enderrocs. Un d’ells va aparèixer horriblement aixafats i els altres dos sense esperances de vida.
El 1881 va caure una forta pluja acompanyada d’un vent huracanat. La pluja va ser molt continuada i de gran intensitat. Tots els barrancs van tenir fortes avingudes. A Renau va caure una important calamarsada.
El 1889 van ser detinguts per la Guàrdia Civil dos caçadors amb dos gossos. Es dedicaven a caçar conills però no s’havia aixecat la veda.
El 1892 es va dur a terme el reconeixement d’una propietat de J. Dalmau, per ser sospitosa però no es va trobar cap símptoma de fil·loxera.
El 1896 va donar-se una desgràcia. Un jove pagès de 22 anys, anomenat Alujas, veí del Catllar, se li va disparar una escopeta que treia carregada del carro que guiava. Va morir al moment.
El 1899 va ser trobat mort en un camp del terme, una persona del mateix poble que, segons sembla, es va entretenir en robar les fruites dels horts, quan un tir d’arma de foc el va matar. Van ser cridats a prestar declaració els amos del lloc.
El 1910 es va donar una causa per l’assassinat de dos veïns de Renau, es va dictar per el jurat veredicte absolutori respecte a les germanes Sabaté, que van ser posades en llibertat. Es va considerar com autor de dos delictes d’homicidi a Antoni Gatell. Se li van imposar 40 anys pels dos delictes.
El 1910 es van donar a terme maniobres militars des de la ciutat de Tarragona a través de la carretera Tarragona-Pont d’Armentera. Es va notificar la presència de l’enemic a Renau i Vilabella. Es va enviar una ordre per seguir per Peralta i cap aquells pobles en missió ofensiva.
El 1915 l’alcalde de Renau va enviar una comunicació a la Mancomunitat. El poble passava per una penúria a causa de les pedrades i el míldiu que havien destruït la collita de vi. Va demanar que fossin admesos els veïns més necessitats en els treballs per reparar la carretera de Tarragona.
El 1916 van entrar uns lladres a l’església de Peralta i es van emportar un calze, una cullereta salpasser i vuit pessetes. El botí va ser trobats a sobre d’uns bocois prop de l’estació de Nulles. Els lladres van ser detinguts.
El 1923 les Bodegues Esglésies de la plaça de la Font de Tarragona venien un vi negre de Renau a domicili per 25 cèntims el litre. L’anunci deia que es fes una prova i si es resultava enganyat que no comprés més a la casa.
El 1923 va ser atropellat el veí de Renau, Josep Tapies Roig, de 27 anys, al km 3 de la línia fèrria de Valls. L’incident va provocar-li diverses ferides i va ser traslladat a l’Hospital de Valls.
El 1925 es va perpetrar un robatori a la casa d’Antoni Fortuny Armengol. Els lladres es van apoderar de 375 pessetes en bitllets que hi havia en una cartera i un portamonedes de plata que contenia 25 pessetes en metàl·lic.
El 1925 es va celebrar a l’ermita de Nostre Senyora del Lloret, un solemne ofici i funció per la tarda. Hi va predicar el pare jesuïta Josep Pijoan. Aquell mateix dia es van inaugurar les obres de seguretat i embelliment de l’ermita, dutes a terme sota la direcció de l’arquitecte Josep Maria Jujol.
El 1926 es va concedir a l’alcalde Renau el trasllat de l’escola a un nou local.
El 1929 va quedar vacant l’escola mixta de Renau per a un professor. En aquells moments la població era de 161 habitants.
El 1931 es va publicar un anunci per diverses alcaldies (entre elles la de Renau) pel proveïment de farina per a les places de Ceuta i Melilla.
El 1932 la Comissaria de la Generalitat va procedir a la recepció de les obres de construcció del camí veïnal de Renau a Vilabella a la carretera de Pont d’Armentera. El 1935 va visitar el poble de Renau i va ser rebut per l’Ajuntament. Tot seguit van visitar les escoles. El cas va resultar curiós perquè mai cap autoritat havia visitat el poble.
El 1935, en Josep Fortuny, propietari de la Central elèctrica del Catllar, va oferir sufragar la meitat de les despeses de la conducció d’energia elèctrica a Renau. L’import era de 7000 pessetes, de les que 3500 havien de ser satisfetes per la població en dos terminis. També es va signar un contracte de subministrament de fluid elèctric.
El 1935 els 12 nens i nenes escolars de Renau van donar 14 pessetes per la compra d’objectes d’utilitat pels infants forasters refugiats a Tarragona. La quantitat va ser entregada al Comitè d’Ajuts als Refugiats.
Gràcies a aquestes notícies es coneix una mica millor el poble de Renau durant aquests moments.