#MileiTeníaRazón contra gais, lesbianes, dones i tothom

Javier Milei no és un excèntric, un personatge estrany o curiós... no! És un feixista amb totes les lletres. I, com tots els altres membres de la internacional feixista, no utilitza aquesta paraula per definir-se. En el seu cas, la cosa és molt pitjor ja que la paraula triada per explicar-se el món ha estat i és «llibertari». Sí, Milei utilitza el sinònim d’«anarquista» per explicar el que ell és ideològicament parlant, menjant-se el continent d’una paraula que li hem de fer tornar tan aviat com sigui possible si no volem que quedi absolutament desacreditada. De fet, a l’Argentina, el mot sembla ja irrecuperable...

La seva ideologia és feixista, feixista del segle XXI, és clar, per tant ultra neoliberal en economia i sovint sense utilitzar la violència al carrer per accedir al poder, tot i que ja veurem com avança el tema perquè en llocs com els EUA o el Brasil els assajos de violència política multitudinària ja els hem vist a la pràctica i no fan cara de desaparèixer sinó més aviat d’incrementar-se. Per no parlar de la major violència, que és i serà sempre la violència contra la vida, construïda cada dia a base de retallades en salut, educació, dependència, jubilacions, salaris...

Milei va parlar a Davos, fa quatre dies, i va fer unes afirmacions que serveixen ara per il·lustrar el que estic dient sobre la seva ideologia. Allí, va deixar anar que «La ideologia de gènere constitueix clarament i directament abús infantil. Són pedòfils», alhora que afegia llenya al foc atacant el feminisme i caracteritzant-lo com «una recerca de privilegis». Per acabar, va qüestionar la figura penal del feminicidi. Res nou sota el sol si ens mirem i escoltem la colla dels que li fan costat i li riuen les gràcies aquí i allí, Pilar Rahola inclosa.

Fins a aquí, poca cosa més a dir, ja que això és el que s’espera que sigui i faci un feixista. El que va ser nou va ser la contestació que el president de l’Argentina va tenir al carrer, en forma de Marxa Federal Antifeixista i Antiracista. Desenes de milers de persones van omplir els carrers de Buenos Aires i altres ciutats tant d’Argentina com de moltes altres ciutats d’Amèrica i del món per dir-li que no li tenen por i que no deixaran que visqui de les mentides que diu ni que destrueixi el món on vivim.

Manuel Adorni, portaveu del Govern de Milei, l’endemà de la manifestació va deixar clar que estan tramitant una llei, el Proyecto de Igualdad, que derogarà la figura del feminicidi del Codi Penal. És el mateix portaveu que fa uns mesos va anunciar el tancament del Ministeri de la Dona, Gèneres i Diversitat, que tenia 1.004 empleats amb un pressupost de 300 milions de dòlars i que ara ja no existeix.

En això consisteix el feixisme actual, en fer desaparèixer els drets de les dones a existir, en fer desaparèixer els projectes emancipadors que tant ha costat construir i acabar mantenint el que hi havia arreu abans que el feminisme esdevingués subjecte actiu de polítiques de canvi. I, sobretot, que les dones notin la violència patriarcal sense dret a queixar-se i que la dominació dels mascles heterosexuals esdevingui l’única forma d’existència possible per a elles.

Hi ha qui diu que Trump destrueix i ataca «només» les persones trans; hi ha qui diu que Orban destrueix i ataca «només» els gais; hi ha qui diu que Milei destrueix i ataca «només» les dones... i fins que cada un dels que diu coses d’aquestes no entengui que tots ells van contra tothom i el seu objectiu és fer desaparèixer tots els drets fins que no ens en quedi cap, no anirem bé. Els continuarem anomenant «populistes» i no entendrem la veritable cara d’aquest nou feixisme que en aquest aspecte és com el clàssic.

A banda de la manera com l’extrema dreta deixa sense drets qui no li agrada, i històricament no li han agradat ni les dones ni els éssers humans que no són heterosexuals, en el cas de Milei i les seves escopinades llençades a a Davos, també ha estat il·lustratiu com el seu voltant va aconseguir silenciar en xarxes la manifestació antifeixista de resposta als seus brams. I dic il·lustratiu perquè la seva estratègia de control de xarxes l’hem de conèixer a fons.

El dissabte de la manifestació, es preveia que la mobilització seria immensa, tal com va ser, però de la mateixa manera es preveia que les consignes de la Marxa Antifeixista serien majoritaris (#MarchaDelOrgullo, #FueraMilei o #MarchaAntifascista). Així que, ràpidament, els que l’equip d’investigació política de Revista Crisis qualifica com «les milícies digitals de la ultradreta» es van posar mans a l’obra. Daniel Parisini, anomenat «Gordo Dan», un twittaire ultraconservador i d’extrema dreta que treballa al costat de Milei per eixamplar-ne els discursos i construir-li la cuirassa en xarxes, va començar a estendre la consigna #MileiTeníaRazón. Com si d’un exèrcit es tractés, primer els convençuts al servei del que ells qualifiquen com a «moviment llibertari» van començar a piular i a ser presents en xarxes i centenars, milers, desenes de milers i més encara de bots van llençar el missatge i el van amplificar fins a l’infinit.

Tal com pronosticava Goebbels en el seu sisè principi de la propaganda política («Si una mentida es repeteix molts cops, acaba convertint-se en veritat»), la marxa multitudinària va haver de lluitat en xarxes amb milions de repiulades que amplificaven el missatge #MileiTeníaRazón. I el resultat d’un combat tan desigual va ser que la majoria d’usuaris de xarxes, aquell dia, si feien cas acríticament del que més es repiulava, entenia que a Argentina, la majoria de la gent estava amb el criminal Milei i les seves idees plenes d’odi cap a qui no és com ell pensa que s’ha de ser. El «Gordo Dan» ho havia aconseguit un cop més, havia creta la falsa sensació que la majoria d’argentins pensava les barbaritats del seu president. I si algú en dubtava a Argentina, ràpidament va prendre partit pels de #MileiTeníaRazón, perquè si no saps què pensar val més apostar pel cavall guanyador sempre.

Per això, ara més que mai, si volem continuar el combat contra aquest odi estès arreu per la internacional feixista o ens hi enfrontem amb les seves armes (centenars de milers de bots en combat permanent) o millor que desactivem les xarxes, totes totes totes. Si no fem ni una cosa ni l’altra, un dia no entendrem res i els veïns ens cremaran la casa amb nosaltres a dins per «diferents» o perquè algú ens ha assenyalat i acusat de ves a saber què.